Filla d’una família de militars, des de petita va tenir sempre una atracció per la pregària i la contemplació, ensenyava el catecisme als altres nens i visitava els malalts. Tanmateix, el seu caràcter tossut, enèrgic i poc dolç sovint li provocava remordiments. D’adolescent va emetre un vot privat de castedat i més tard, quan tenia vint-i-un anys, va aprofundir en aquest camí i va entrar al Carmel de Dijon. Com a carmelita, va viure moments de gran llum espiritual, alternats amb èpoques llargues de foscor i desconcert malgrat la dedicació a la pregària. Finalment va desenvolupar una malaltia endocrina que li provocava afebliment, i molt de dolor, i en darrer terme la mort, però que ella va acceptar com la mateixa creu de Crist. El papa Francesc la va canonitzar el 2016.