Pertanyent a una família pagesa de la Borgonya, de jove Caterina Labouré es va traslladar a París per treballar en el cafè propietat d’un oncle. Però va rebre una visió en què sant Vicenç de Paül li deia que es dediqués als malalts, i llavors va entrar a les Germanes de la Caritat. Ja religiosa va tenir una altra visió, en aquest cas de la Mare de Déu, en què se li descrivia una medalla que ompliria de gràcies tots aquells que la portessin. És la coneguda Medalla Miraculosa, que es va fer popular molt ràpidament. Santa Caterina va continuar la resta de la seva vida dedicada als pobres i a la pregària, vivint en humilitat i discreció malgrat els fenòmens extraordinaris que havia rebut. Va ser canonitzada per Pius XII el 1947.