Pertanyent a una família noble de Ravenna, al nord d’Itàlia, de jove va veure com el seu pare matava un altre home en un duel. Arran d’aquesta experiència, Romuald es va fer monjo benedictí. Va estar a diversos monestirs, entre ells Sant Miquel de Cuixà. Però cercant una vida més pobra i solitària, l’any 1012 va acabar fundant a Camaldoli, al centre d’Itàlia, una comunitat monàstica que combinava el caràcter cenobític i l’eremític. Amb aquesta singularitat, el nou orde va saber respondre a les necessitats espirituals de l’època, de manera que les vocacions van ser abundants i ràpidament es van obrir nous monestirs camaldulencs. Sant Romuald va ser canonitzat per Gregori XIII l’any 1582.