Aquest Pare grec de l’Església va ser monjo uns quants anys a Síria, i aviat va destacar com a gran predicador. Va ser així com es va guanyar el sobrenom de “Crisòstom” (boca d’or). Pel seu prestigi va ser escollit patriarca de Constantinoble. Al capdavant de l’Església de la capital de l’imperi, Joan va maldar per reformar la vida del clergat, i va criticar durament la riquesa en què vivia la cort i bona part dels bisbes. La seva preocupació pels pobres no va ser només de paraula, sinó també d’obres, perquè ell mateix s’ocupava d’atendre’ls. A causa d’aquesta actitud es va guanyar poderoses enemistats, que el van forçar a exiliar-se dues vegades. Va morir durant el segon exili, a l’actual Geòrgia. Sant Joan Crisòstom ens ha deixat una important obra escrita, entre homilies i tractats de teologia i de litúrgia.