Originari de l’imperi bizantí, probablement d’Atenes, Gil (o també Gili o Egidi) de jove va donar tots els béns que tenia als pobres i es va fer ermità lluny de les seves terres. Sembla que s’hauria instal·lat al Llenguadoc i que a partir d’aquí, fugint de la fama d’home sant, s’hauria amagat a l’apartada Vall de Núria. En aquet indret del Pirineu va poder menar en solitud una vida de pregària i de pobresa. L’única companyia humana que tenia eren els pastors de la vall, als quals predicava i alhora alimentava amb els plats que sabia cuinar. També hauria fundat el monestir de Sant Gil, prop de Nimes, i n’hauria estat abat. La devoció a sant Gil és molt antiga a banda i banda del Pirineu, i se’l considera el patró dels pastors.