Fill dels ducs de Baviera, va ser educat a l’escola catedralícia de Hildesheim i des de petit va sentir la crida al sacerdoci. Estava destinat, però, a la carrera política, que l’acabaria duent a ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic pel mateix Papa l’any 1014. Com a màxim monarca de la cristiandat occidental va fundar escoles, va maldar per establir la pau a Europa i va enviar missioners per evangelitzar els pobles eslaus. Destacava per la seva bonhomia, fins al punt que va perdonar el seu germà, que va promoure una revolta armada contra ell. Tant sant Enric com l’emperadriu, santa Cunegunda, eren molt pietosos, i la tradició diu que no van tenir fills perquè van fer vot de celibat. Canonitzat el 1146 per Eugeni III.