Fill d’uns comtes alemanys, Engelbert de jove va dur una vida gens edificant i es va arribar a aixecar en armes contra l’arquebisbe de Colònia. De resultes d’aquest fet l’Església el va excomunicar. Temps després se’n va penedir públicament, va ser rehabilitat i va lluitar a favor de l’Església contra els càtars. Al cap d’uns anys va ser nomenat arquebisbe de Colònia, i des d’aquest ministeri val maldar per elevar la vida espiritual dels clergues, va ajudar a obrir-hi els primers convents de franciscans i dominics i en general va defensar els drets de l’Església contra les ingerències del poder civil. Amb aquest canvi d’actitud es va guanyar l’enemistat de bona part de la noblesa, que el van fer asssassinar a mans d’uns sicaris. El màrtir sant Engelbert va ser canonitzat l’any 1618 per Pau V.