Monjo en un monestir de l’interior de Síria, en ser escollit abat va declinar el càrrec. Aleshores es va retirar a viure a la solitud del desert i es va fer deixeble de sant Simeó estilita, que vivia en una austeritat extrema aïllat dalt d’una columna. El jove Daniel va seguir el seu exemple, però el mestre li va ordenar que visqués dalt d’una columna no a un lloc retirat, sinó al bell mig de la ciutat de Constantinoble. A la capital de l’imperi bizantí es va guanyar aviat fama d’home sant: predicava, donava consell espiritual, celebrava missa des del seu peculiar habitacle i hi anava a parlar bona part de la cort i fins els mateixos emperadors.