Nascut en una família de teixidors de Sallent, va sentir la crida al sacerdoci i va ser ordenat a Vic als 28 anys. Va començar llavors una ingent tasca com a predicador per tota la geografia catalana, una evangelització que va complementar amb nombroses publicacions. Amb aquesta voluntat de portar la Bona Nova a una societat en transformació, va fundar el 1849 els claretians. Poc després, va ser nomenat
arquebisbe de l’Havana, on va dur a terme igualment una tasca d’evangelització i atenció social. Però quan no feia tants anys que era a Cuba, es va haver de traslladar a Madrid, perquè la reina Isabel II el va sol·licitar com a confessor. Tanmateix, tampoc en aquesta ocasió sant Antoni Maria Claret va poder gaudir de gaire tranquil·litat, perquè es va haver d’exiliar amb la cort a causa de la revolució del 1868. Exiliat a França, va morir al monestir cistercenc de Fontfreda, al Llenguadoc. Va ser canonitzat per Pius XII el 1950.