Pertanyent a l’aristocràcia, de ben jove ja era governador de Milà. Ocupant aquest càrrec va esclatar un enfrontament dins la diòcesi per decidir qui havia ser el bisbe. Ambròs va fer de mediador i va adreçar a les parts un discurs conciliador tan ben fet que en acabat el poble enfervorit va decidir que el bisbe seria ell. Aquest, reticent, va objectar que encara no havia rebut el baptisme, però la comunitat va decidir resoldre aquest inconveninet fent-lo batejar i ordenant-lo prevere i bisbe el mateix dia. Com a pastor de la comunitat, sant Ambròs va destacar tant per les homilies com per la seva obra literària, especialment pels himnes. Va aconseguir convertir a la fe ni més ni menys que sant Agustí, va mediar en conflictes
polítics i va ajudar sempre els últims de la societat. El 1298 Bonifaci VIII el va declarar Doctor de l’Església.