Dels quatre evangelistes només sant Lluc (Lc 1,39-56) explica la visita de Maria a la seva cosina Elisabet quan totes dues estan en cinta. L’escena és significativa pel fet que sant Joan Baptista, estant al ventre de la seva mare, reconeix ple de joia la presència del Fill de Déu en el si de Maria. D’adult, Joan serà també el qui prepararà el camí de Jesús. La trobada entre les dues dones santes provoca en Maria una exaltació de l’acció salvadora de Déu per mitjà d’ella: “La meva ànima magnifica el Senyor…” És l’anomenat Magnificat o Càntic de Maria. La celebració d’aquesta festa va ser desconeguda als primers segles del cristianisme: l’Església occidental només la va començar a celebrar a partir del segle XIV i l’oriental a partir del XIX. La visitació, però, ja era una escena molt representada en l’art abans que es comencés a celebrar oficialment.