Nascut en una família humil d’Aitona, amb poc més de vint anys va entrar als carmelites, però a causa la desamortització no va poder continuar la vida conventual i va fer d’ermità en una cova del seu poble natal. Com  a sacerdot, Francesc Palau i Quer va atendre diversos parròquies del bisbat de Lleida, fins que la situació política d’Espanya el va obligar a exiliar-se a França. Quan va poder tornar, va ser nomenat director del seminari de Barcelona, i va ser conegut pels diferents llibres catequètics que va escriure. Desterrat de nou per les autoritat, aquesta vegada a Eivissa, va continuar infatigablement la seva tasca pastoral per les illes, on va fundar les Carmelites Missioneres i les Carmelites Missioneres Teresianes. Va ser beatificat el 1988 per Joan Pau II.