En un espai emblemàtic de Ciutat Vella, la Paloma, i que ha marcat la joventut d’una generació que avui són ancians, després de constatar l’emergència de la soledat que viu la societat, la Comunitat de Sant’Egidio convida els ancians a una jornada titulada “Emergència soledat. Junts vivim més i millor”.
Després de la pandèmia del Covid, una altra pandèmia afecta, majoritàriament, joves i ancians: la soledat. Solitud i aïllament social van de la mà i són un conegut factor de risc de mort prematura i infelicitat. La bona notícia és que ens podem vacunar contra aquesta nova pandèmia. Els llaços socials tenen una forta incidència en la salut física i mental. Les visites regulars de la família, veïnes i amics als ancians o tenir algú en qui confiar també redueixen els riscos de mortalitat. Junts vivim més i millor.
L’acte tindrà lloc aquest dilluns 3 de novembre a les 17.30 a La Paloma. Comptarà amb el testimoni d’ancians, joves i cuidadors i les intervencions de Pedro Cano Desandes (director general de la Gent Gran del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya), Juan Manuel Pérez Castejón (director de Geriatria de l’Hospital Clínic de Barcelona), Albert Batlle (tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona), Jaume Castro (responsable de la Comunitat de Sant’Egidio), i diferents actuacions musicals.
En aquesta jornada es vol encoratjar tothom a deixar-se aconsellar, a fer les eleccions necessàries perquè en cada moment de la vida no restin sols i aïllats. Cal orientar la societat i la vida de cadascú de manera que no es quedi sol ni aïllat. Cal prevenir abans no sigui massa tard i potenciar l’intercanvi generacional entre infants i joves i ancians.
Les polítiques hi han d’ajudar. En un comunicat del president de l’OMS d’aquest mateix estiu, afirma: “Si actuem amb valentia, de forma col·laborativa i compassiva, i a gran escala, podem construir societats més saludables, més connectades i més resilients. La salut social no és un luxe. És una necessitat humana. I ara, més que mai, ha de ser una prioritat política.” És sobretot una demanda dels mateixos ancians, com la Josefa: “Demano a l’Estat que m’ajudi a viure millor. No d’ajudar-me a morir o deixar-me sola a decidir davant de la foscor del dolor i la desesperació.”
