El sacerdot Salvador Batalla ens deixa un testimoni de vida ple de generositat i d’entrega a l’Església i al món. Va ser un home de ponts, lluitador per les llibertats democràtiques els últims anys del franquisme i defensor de la reconciliació a partir del 1975. Tenia molt clar que el missatge cristià i “l’evangeli de màxims” (frase que deia sovint en les seves predicacions) havien d’encarnar-se en el context social de cada lloc i cada moment. Parlava sense embuts, amb elegància i alhora amb transparència i sinceritat.
L’he conegut, l’he tractat i he après molt d’ell en diferents facetes i etapes de la seva vida, però sobretot els anys en què va ser rector de la parròquia de Sant Jaume, de Sant Pol de Mar (1987-2005), vila estimada on vaig tenir el goig de viure uns quants anys dins d’aquest període, com també després, quan vaig comprovar que hi era afectuosament recordat. Va estimular una pastoral transversal on els infants i els joves tenien molta importància. Dialogava sense barreres i de manera constructiva amb les autoritats civils, les entitats i tota la vida social del poble. Sense soroll i sense afany de protagonisme, mostrava el seu caràcter i alhora la seva humilitat, des dels punts forts i febles de la seva personalitat.
L’altra dimensió en què vaig tractar Mossèn Salvador va ser la del seu treball a la Pastoral del Turisme i Santuaris. Va ser el gran impulsor de la Trobada Anual de Rectors de Santuaris, que es continua celebrant actualment, i va promoure tot un treball d’acollida i proximitat de l’Església als visitants sobretot a l’estiu. Per exemple, en l’àmbit de la seva diòcesi de Girona, difonia amb força cada juliol un missatge del bisbe adreçat als turistes. També s’implicava molt en la celebració anual de la Missa internacional a la Costa Brava. Salvador Batalla, a més, va ser director del Departament de Turisme i Santuaris a la Conferència Episcopal Espanyola, des d’on va col·laborar en aquesta pastoral encara amb més projecció.
Finalment, vull destacar el gran servei que Salvador Batalla va fer a l’evangelització a través dels mitjans de comunicació, en els quals creia molt. Des de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana, li estem molt agraïts. No tenia mai un “no” a qualsevol proposta de col·laboració: des de tertúlies com la de l’històric matinal radiofònic El primer cafè fins a articles de fons al setmanari, passant per entrevistes sobre temes de turisme i santuaris o en general sobre la pastoral de l’Església i l’actualitat.
Li vaig fer l’última entrevista el 10 d’octubre passat, en el programa Sense distància, quan estava a punt de rebre la Medalla de la Ciutat d’Olot en reconeixement al seu compromís social i espiritual durant els últims anys del franquisme. Amb una veu ja afeblida, va reivindicar l’esperit del Concili Vaticà II i l’obertura de l’Església al món encara en procés. També va comentar que “els santuaris són cada vegada més visitats”.
Salvador Batalla, fill de Camprodon, ens va deixar el 18 d’abril passat als pocs dies d’haver complert els 90 anys. Curiosament els havia fet el 27 de març, enguany coincidint amb el Divendres de Dolors i, per tant, amb la Processó dels Dolors de Banyoles, una de les tradicions de la pietat popular que ell estimava especialment. El dolor per la pèrdua de Mossèn Salvador és alhora esperança de plenitud per la petjada que ha deixat entre els qui el vam conèixer. Al Cel sigui!
