La primera salutació de tota celebració litúrgica comença amb “El Senyor sigui amb vosaltres.” I amb la resposta: “I amb el vostre esperit.” O amb alguna de les seves variants inspirades en les cartes de sant Pau (p. ex. 1Te 1,1). Si el qui presideix és un bisbe, saluda així: “La pau sigui amb vosaltres.” I diem: “I amb el vostre esperit.”
Aquest és el primer element clau del ritu d’entrada de tota celebració litúrgica i que comporta tota una comprensió teològica i una eclesiologia rica en contingut. Llàstima que de vegades escoltem: “El Senyor sigui amb nosaltres”, i com a resposta: “I amb el nostre esperit.” Aquesta salutació i resposta no mostren el vertader significat teològic. Sant Agustí i sant Joan Crisòstom ens n’expliquen el significat teològic. Sant Agustí, a Sermó 229a, explica el diàleg del Prefaci: “El que vosaltres escolteu a l’altar del Senyor: ‘El Senyor sigui amb vosaltres’ ho solem dir quan saludem des de la seu i cada vegada que pronunciem una oració, perquè ens és convenient tenir el Senyor sempre en nosaltres, atès que sense ell res no podem.”
I encara, millor el que escriu sant Joan Crisòstom: “Si no fos per l’Esperit Sant, no hi hauria pastors ni doctors en l’Església, ja que aquests són fets tals per l’Esperit, com diu Pau [cf. Ac 20,28].Veieu com això també ho fa l’Esperit? Si no fos perquè hi ha l’Esperit en el vostre bisbe, quan fa poc ha pujat a l’altar al començament de la celebració i us ha donat la pau a tots vosaltres, heu aclamat tots alhora: ‘I amb el vostre esperit.’ Amb aquesta resposta us recordeu a vosaltres mateixos que el qui presideix no podria fer res sense l’Esperit, que és qui realitza el místic sacrifici.”
Aquesta salutació, amb aquest primer formulari, apareix en l’Eucaristiaquatre vegades i en llocs clau, teològicament parlant: a l’inici de la celebració, abans de l’Evangeli, en els diàlegs del Prefaci i en el comiat. És un acte ministerial, al servei de la presència de Crist en el seu ministre i en l’assemblea.
Si analitzem els termes un per un, trobem: “El Senyor” és un títol cristològic que al Nou Testament recorda la persona de Crist Ressuscitat. “Sigui”: el celebrant desitja que Crist sigui present a l’assemblea com Crist ho va prometre (cf. Mt 18,20). “Amb vosaltres” fa referència a l’assemblea eclesial. El sacerdot no està inclòs en aquest “vosaltres”, així deixa clara la funció ministerial que fa en nom de Crist,perquè ell representa Crist cap.
“I amb el vostre esperit”: aquí tenim l’altre terme. Que el Senyor estigui en el sacerdot, en la seva part més espiritual per complir bé el seu ministeri, ja que ell també té necessitat de l’oració de tots. Gràcies a l’Esperit aquest home és prevere o bisbe. És el mateix Esperit Sant que va rebre el dia de la seva ordenació i que l’habilita, el fa apte, per presidir la celebració.
