Tota la Bíblia ens parla de i des de l’esperança. Un poble, el d’Israel, que ha passat per les difícils i doloroses situacions d’esclavitud i exili, no podria resistir i avançar si no mantingués viva la flama de l’esperança, alimentada per la seva relació amb Déu i transmesa de generació en generació per la seva Paraula, primer oralment i després plasmada en l’Escriptura.
D’entre tots aquests llibres que trobem en l’Escriptura que compartim amb el poble jueu, l’Antic Testament, cal destacar el llibre dels Salms.
Els Salms van ser compostos com a cants oracionals que mostraven camins de relació amb Déu des del que sentia el cor del poble d’Israel: goig i dolor, agraïment i temor, però de manera especial necessitava sentir esperança davant la dificultat per així continuar il·luminant el camí de la seva història de salvació.
Vegem-ne uns exemples senzills:
-En tu confiaran els qui coneixen el teu nom, perquè tu, Senyor, no abandones els qui et cerquen (Sl 9,11).
-El Senyor és la meva força, l’escut que em protegeix; el meu cor confia en ell. M’ha ajudat i se n’alegra el meu cor; vull lloar-lo amb els meus cants (Sl 28,7).
-Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam (Sl 40,2).
-Confio amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula (Sl 130,5).
Tot i que d’entre tots els Salms potser el que més cops s’ha resat des de l’esperança és el conegut Salm 23: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res.” I, sens dubte, una magnífica manera d’endinsar-nos en l’oració dels Salms és a través de la Litúrgia de les Hores. Amb ella preguem amb esperança units a tot el Poble de Déu.
