Dimarts 28 d’abril, la campanya XTants, impulsada per la Conferència Episcopal Espanyola per mostrar la importància de marcar la casella 105 a la declaració de la renda —una manera senzilla i eficient de col·laborar amb el sosteniment de l’Església catòlica—, es va fer realitat amb una ruta pel nucli històric de la Ciutat Comtal, organitzada per l’arquebisbat de Barcelona.

La dotzena de participants —essencialment, representants de mitjans de comunicació i d’entitats de formació educativa d’ideari cristià— van poder descobrir de primera mà com es concreta l’acció sociocultural de l’Església a Barcelona. La segona edició de la campanya XTants va donar a conèixer la tasca de la Comunitat de Sant’Egidio i d’El Lloc de la Dona. Portaveus d’aquestes entitats van ser els encarregats d’explicar la feina que s’hi desenvolupa amb les persones més vulnerables de la ciutadania.

Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, i Manel Alonso, coordinador de la Comunitat a la basílica dels Sants Just i Pastor, van ser els primers interlocutors. Posteriorment, Laura Seguí, coordinadora d’El Lloc de la Dona, i Rosa Juárez, una de les responsables de l’Àrea d’Atenció Social de l’esmentada entitat, van parlar de la missió que s’hi du a terme.

Jaume Castro explica el significat de la icona dels nous màrtirs. Foto: Agustí Codinach.

La Comunitat de Sant’Egidio és una comunitat cristiana que va néixer el 1968, just després del Concili Vaticà II, en un institut del centre de Roma per iniciativa de l’historiador Andrea Riccardi. Amb els anys s’ha convertit en una xarxa de comunitats que s’ha estès per més de setanta països, formada per homes i dones units per un lligam de fraternitat basat en l’escolta de l’Evangeli i en el treball voluntari pels pobres i per la pau.

“La pregària, els pobres i la pau són els nostres eixos fonamentals”, va afirmar Jaume Castro. Tot i que la Comunitat de Sant’Egidio té diverses seus a Barcelona (la capella de Sant Llàtzer, la Casa de l’Amistat…), la basílica dels Sants Just i Pastor esdevé el punt neuràlgic on se celebren pregàries per la pau i pels malalts (un cop al mes), eucaristies (cada diumenge) i el dinar de Nadal (un cop a l’any). La Comunitat edita les guies On menjar, dormir, rentar-se amb informació sobre els serveis públics i privats per a les persones que viuen al carrer a Barcelona, i Com quedar-se a casa quan s’és ancià, adreçada a la gent gran.

Castro va explicar el significat d’una icona de grans dimensions, dedicada als màrtirs i testimonis de la fe que hi hagut des del segle XX fins als nostres dies, que s’exposa al centre de l’altar de la basílica. Es tracta d’una obra de Renata Sciachi, elaborada a la llum d’una reflexió teològica inspirada en el llibre de l’Apocalipsi, on hi ha escenificats nombrosos màrtirs, com Mons. Óscar Romero, Roger Schutz, Ceferino Jiménez Malla, Edith Stein o Floribert Bwana Chui.

La basílica dels Sants Just i Pastor “té 1.600 anys de continuïtat ininterrompuda en el culte cristià” que, al llarg de la seva història, “va ser catedral en dos moments concrets: la invasió dels visigots i la dels musulmans”. Tant Jaume Castro com Manel Alonso van ser els conductors d’un itinerari molt interessant sobre l’immens i sorprenent patrimoni històric del temple, que compta amb les restes arqueològiques d’un conjunt episcopal (baptisteri, absis, tomba…) del segle VI, visibles des del subsol.

Laura Seguí i Rosa Juárez, d’El Lloc de la Dona, expliquen la finalitat de l’entitat. Foto: Agustí Codinach.

El Lloc de la Dona és un centre d’atenció social gestionat per les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, una congregació religiosa fundada el 1870 a Madrid i que es van establir a Barcelona el 1984. La seva missió és acollir i acompanyar dones en contextos de prostitució i d’exclusió social i víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual. Aquesta tasca es realitza a través de centres d’atenció i en llocs (pisos i clubs) on s’exerceix la prostitució.

“Els nostres objectius són afavorir un espai de seguretat i llibertat on les dones se sentin i escoltades. Acompanyem i vetllem pel reconeixement i garantia de drets com a dones i ciutadanes que són. Contribuïm a la millora de la qualitat de vida de les dones, afavorint processos d’autonomia personal i d’inserció sociolaboral. A més, sensibilitzem la ciutadania sobre la realitat de la prostitució i la desestigmatització de les dones que l’exerceixen”, va explicar Rosa Juárez.

Els principals factors que poden condicionar que una dona entri en el món de la prostitució són la pobresa, una situació administrativa irregular i la dificultat d’accés a drets bàsics. L’equip d’atenció social duu a terme un diagnòstic inicial per entendre millor les necessitats de cada dona i, així, poder oferir-li una resposta el més adequada possible.

El Lloc de la Dona atén anualment unes vuit-centes dones. “Oferim —constata Laura Seguí— cursos de formació adaptats a les necessitats del mercat laboral, així com tallers de desenvolupament de competències personals i professionals. Mitjançant campanyes de sensibilització, tallers, xerrades i altres iniciatives educatives, busquem crear no només informar, sinó també inspirar el canvi i la transformació social.”

El projecte es fonamenta en valors com l’acollida, l’escolta, la confiança i l’esperança, amb un enfocament basat en els drets humans. Entre els serveis que ofereixen, cal destacar l’assessorament jurídic, l’espai de salut, l’acompanyament terapèutic i el programa Portes Endins.