L’Evangeli d’aquest diumenge ens presenta un dels personatges de l’Advent: Joan Baptista. Un home íntegre, radical, auster i coherent que compleix l’oracle d’un altre profeta, Isaïes, que es refereix a Joan com “la veu que crida en el desert”. I què crida, què proclama? “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.” Sí, perquè el Senyor ve, “el Regne del cel és a prop”. Un regne que Isaïes, un dels altres protagonistes de l’Advent, descriu amb aquelles icòniques imatges que ens parlen de justícia, de lleialtat, de convivència, on ja no hi haurà violència ni dominacions, on el mal no tindrà la darrera paraula perquè en la Creu de Jesús la mort serà vençuda per sempre. “De la soca tallada traurà un rebrot”, ens deia Isaïes…

En aquest temps d’Advent ens preparem per rebre aquest Senyor que ve, aquest Emmanuel fidel a la seva promesa, al seu amor a la humanitat. Per això ens cal convertir-nos, com ens exhorta el Baptista, ens cal girar el nostre cor i el nostre esguard vers aquest Déu amb nosaltres que es fa present enmig nostre. Convertir-nos de tantes coses, tantes llums i sorolls que ens impedeixen copsar la seva vinguda, convertir-nos per alliberar el cor i fer lloc i acollir la seva presència. Perquè el Senyor ve de nou, com ho va fer fa dos mil anys, a la nostra humanitat. Per Nadal fem memòria de la vinguda històrica de Jesús, del seu naixement segons la nostra carn, i en donem gràcies i ens alegrem per aquest fet que marcà l’inici de la nostra redempció. Però el Nadal que esperem i preparem ens parla també d’una altra vinguda, aquella escatològica, al final dels temps on es faran presents i tangibles les esperances messiàniques anunciades pels profetes. I alhora, el Senyor no ve cada dia a les nostres vides, en cada acte de bondat i amor, quan ens reunim en el seu nom, quan escoltem la seva Paraula i partim i compartim el Pa damunt l’altar? Sí, el Senyor ve, obrim-li una ruta, aplanem-li el camí!

Celebrar l’Advent significa viure en l’espera del compliment de les promeses i renovar l’espera del regne que ve, cada dia, cada moment, a nosaltres. No podem dissimular les tensions del nostre temps: hi ha conflictes, hi ha maldat, escoltem molts profetes de desventures i molts interessos que embruten la nostra societat. Però hi ha esperança: el Senyor ve, el Regne del cel és a prop, una altra realitat és possible.

En aquest Advent veiem com els profetes anuncien el Messies, el Baptista prepara el seu camí, els pobres de l’Evangeli esperen la salvació, l’Església vetlla i prega davant el Senyor que ve i que és el motiu de la nostra esperança. Només ens queda fer lloc a Jesús, a qui bateja no amb aigua, ans amb l’Esperit Sant i amb foc, i fer-li arribar el crit de l’Església: “Amén. Vine, Senyor Jesús” (Ap 22,20).