La transfiguració de l’aspecte de la cara en un rostre lluminós, i del vestit de Jesús en blanc i espurnejant, mostra la vertadera identitat de Jesús, el Fill de Déu que s’ha fet home, ha mort i ressuscitat per nosaltres i ara viu resplendent i lluminós a la dreta de Déu. En aquest Any Jubilar de l’esperança, contemplar el rostre gloriós i ple de llum del Senyor, sobretot a l’inici d’un nou camí quaresmal, és potser un dels exercicis més recomanables. Ens situa allí on s’ancora la nostra vertadera esperança: en Crist, el Senyor. En uns temps convulsos com els nostres, quan sembla que els humans maldem per fer-nos la vida impossible, posar la mirada en la faç transfigurada de Jesús asserena el cor de tots els neguits que l’empetiteixen i permet agafar aire nou i fresc, ple de vida, que ens ajuda a recordar sempre que, malgrat tot, Ell ja és el vencedor de la mort, del pecat i del mal i que, per això mateix, si el tenim a favor nostre, qui podrem tenir en contra? Ja ho diu sant Pau: “Qui ens separarà de l’amor de Crist? La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? (…) Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima.”
El Crist gloriós, el que es deixà entreveure durant la seva transfiguració, el qui viu i regna eternament —viu!, és a dir, que no és un mite del passat, sinó que regna vivint present entre nosaltres cada dia fins a la fi del món—, aquest mateix Crist és en qui posem tota la nostra esperança i a qui, al llarg d’aquest camí quaresmal cap a la Pasqua, al llarg de tot aquest any i de tota la vida entera, hem de seguir, conèixer i estimar. Hem de caminar per Ell, fent-nos-en el camí de la nostra vida, ja que ell és el camí perquè és la veritat i la vida. I què hi ha millor que ens ajudi a caminar sinó entrellucar el final del mateix camí. I això mateix és el que avui ens regala aquest evangeli: veure el rostre lluminós i gloriós del Crist és el final del camí, perquè contemplar la llum de la seva mirada serà allò que farem durant tota l’eternitat.
Que aquest present estimuli el nostre desig de veure’l, de sortir al seu encontre, de tastar la dolçor de la seva mirada, ja des d’ara mentre caminem en aquest món i el cerquem entre els nostres germans, sobretot entre els més necessitats i que ara ens mostren el rostre deformat de Crist, aquell pel qual ni tan sols semblava un home. No defallim en aquesta recerca, perquè darrere de cada rostre deformat d’humanitat hi ha sempre brillant i gloriós el rostre lluminós de Crist, el Senyor.
