Entre els dies 19 i 21 de febrer, l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) acull la segona part del “Congrés internacional Concili de Nicea (325). Història i recepció”, en què participen experts amb el propòsit de posar llum al context històrico-cultural del segle IV i, sobretot, a la importància del Concili nicè en la teologia actual.

El Concili ecumènic de Nicea va ser convocat a iniciativa de l’emperador romà Constantí, pocs anys després del final de les persecucions al cristianisme. S’hi van analitzar dues qüestions fonamentals: pel que fa a la doctrina, la controvèrsia suscitada per la predicació del sacerdot Arri a Alexandria i, a nivell pràctic, la unificació de la data de la Pasqua entre les comunitats cristianes.

A la primavera del 325, ara fa 1.700 anys, es van reunir a Nicea —actualment Turquia— al voltant d’uns 300 bisbes, la majoria dels quals corresponien a l’Església d’Orient. Van elaborar un Credo, que seria incompatible amb la doctrina atribuïda a Arri i als seus seguidors. El Credo de Nicea afirma que el Fill no ha estat creat, sinó engendrat del Pare. A més, el concili va establir la celebració de la Pasqua el diumenge després de la primera lluna plena de primavera i es van aprovar una sèrie de cànons, que contribuirien a formar una base per a l’organització de l’Església.

L’aula magna de l’AUSP ha acollit les conferències del Congrés. Foto: Agustí Codinach.

El Dr. Joan Torra, rector de l’AUSP, ha recordat en la presentació d’aquesta iniciativa “el gran interès” que va suscitar la primera part d’aquest Congrés internacional sobre el Concili de Nicea. Així mateix, ha manifestat que “aquesta segona part està estructurada en nou ponències i deu comunicacions, impartides per experts rellevants en la matèria, cinc dels quals són de la casa. Desitgem que tots els assistents puguin treure’n el màxim de profit possible”.

La primera de les conferències ha portat per títol Novetat, tradició i ruptura a l’entorn del concili de Nicea, a càrrec de Patricio de Navascués, doctor en Teologia Patrística i professor de Patrologia a la Facultat de Teologia Sant Damas, de Madrid, i a l’Institut Patrístic Augustinianum, de Roma.

El ponent ha assegurat que “la tradició, per ser fidel a si mateixa, s’ha de renovar”. Patricio de Navascués ha esmentat que la historiografia del Concili de Nicea sempre ha qualificat Arri, que negava la divinitat de Crist, “com a heretge”, però, “davant del panorama polièdric actual”, n’hi ha que s’estimen més qualificar-lo de “teòleg conservador”.

En la seva intervenció, ha fet referència a diferents textos de bisbes que van participar en el Concili de Nicea, com ara Eusebi de Cesarea, Atanasi d’Alexandria i Eustaqui d’Antioquia. També ha parlat de l’obra Oracles Sibil·lins, on es “posa èmfasi en la soledat de Déu com a signe de la seva transcendència”, i d’autors com sant Justí, que afirmava que “només Déu és increat i incorruptible”.