El text de l’evangeli de Joan (20,19-31) d’aquest diumenge, segon de Pasqua, ens situa al capvespre del dia de la resurrecció del Senyor. Maria de Magdala ha anat a trobar els deixebles anunciant-los: “He vist el Senyor!” Tanmateix, ells encara romanen esporuguits amb les portes tancades per por dels jueus. En la pregària dels salms prou canten: “L’amor que em tens és molt gran, m’has salvat de la terra dels morts” (Sl 86,13), o bé, “No abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu fidel la corrupció” (Sl 16,10). A més, Jesús mateix els havia anunciat que seria mort i ressuscitaria el tercer dia. El cas és que encara no ho han entès (Jn 20,9).
La presència sobtada del Ressuscitat tot ho renova. “Pau a vosaltres!” L’exclamació no és una simple salutació. La paraula de Jesús, com la del Creador, fa allò que diu. La pau que Jesús els dona dissipa les seves pors. Els seus ulls, abans esmorteïts per la por, ara brillen d’alegria. El Senyor és viu i els ha vingut a trobar!
Allò que Jesús dirà i farà tot seguit els canviarà la vida: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.” Els deixebles esdevenen així, els enviats del Senyor!, amb una missió concreta i sense parangó. Abans, però, Jesús fa un gest inesperat, però ben conegut. Així com, a l’albada dels temps, el Senyor-Déu va infondre l’alè de vida a l’home i aquest esdevingué un ésser viu, ara el Ressuscitat “alena” damunt dels deixebles dient-los: “Rebeu l’Esperit Sant.” Com si es tractés d’una nova creació, els deixebles són envigorits per l’Esperit, abans de ser investits de la facultat més transformadora que hom pugui exercir: “A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.” Dues frases sinònimes que connecten amb la resposta de Jesús a Pere referida a quantes vegades havia de perdonar: “No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.” Si en un cas l’accent està a vessar i escampar el perdó arreu, en l’altre la clau està a perdonar sempre les ofenses del germà; i, en un i altre, fer-ho incondicionalment.
La trobada de Jesús i Tomàs clou la lectura d’avui. Jesús consent la condició que aquell havia posat per creure en el Ressuscitat. Tomàs exclama: “Senyor meu i Déu meu.” La resposta de Jesús és ben explícita: “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!”
El papa Lleó saluda en tota circumstància amb la mateixa exhortació del Ressuscitat: “Que la pau sigui amb vosaltres!” Una veu, un clam, una súplica, un imperatiu adreçat a tothom i en especial als responsables de tants crucificats com hi ha en el món, víctimes de la violència i la venjança.
