En aquest cinquè diumenge de Quaresma, ja a les portes de la Setmana Santa, l’Evangeli ens presenta el relat de la resurrecció de Llàtzer. Culminen així les catequesis catecumenals on Jesús és presentat com l’Aigua que sacia tota set, la Llum que il·lumina i guia, i avui el veiem com la Vida capaç de vèncer tota situació de mort.

El text ens diu que Jesús estimava Marta i la seva germana, Maria, i Llàtzer. “Senyor, aquell que estimeu està malalt.” Una estimació que el fa commoure fins al plor davant la pèrdua de l’amic i el dolor de les germanes. Perquè l’amor genera vida, unió, vincle. I ara es troba en una situació de no retorn: “Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.”

Però l’amor no es rendeix, com no es va rendir la fe de les dues germanes. “Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort”, li diuen ambdues. Cadascuna amb un tarannà diferent, però totes dues amb la mateixa convicció i amb la mateixa fe. “Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?” Heus aquí la pregunta cabdal per a la nostra fe, per a la nostra pròpia vida. Ho creiem? Creiem de debò en Jesús com a font de vida per a tot el món? Perquè la vida, més enllà de la mort física, té una altra dimensió.

Jesús cridà fort: “Llàtzer, vine a fora.” I el mort sortí. Rebé una nova crida a la vida; som davant d’una nova creació, una nova vida envaïda de fe. El mateix Jesús ens revela el perquè d’aquest signe: “Perquè creguin que sou Vós qui m’heu enviat.” Perquè reconeguem Déu com a Autor i Senyor de les nostres vides, com la Vida plena que ens omple de vida mortal mentre caminem vers la vida sens fi, la vida amb Ell. La resurrecció de Llàtzer és una anticipació d’aquella resurrecció que tindrà lloc unes nits més tard al Gòlgota, allà on la mort i la vida lluiten, on la creu i el sepulcre buit ens parlen del misteri d’una vida donada, oferta incondicionalment, per amor, fins a l’extrem. Una mort vençuda per la vida d’Aquell que és ell mateix la resurrecció i la vida.  

Aquest relat, així com els esdeveniments que viurem en pocs dies durant la Setmana Santa, ens confronta amb la pròpia veritat. També els fets que estem vivint actualment ens qüestionen quin tipus de vida volem: una pau justa i serena o la violència gratuïta de les guerres que només ens porta mort? Ens cal veure on posem el nostre amor, la nostra fe, la nostra esperança. Aquí s’hi juga el sentit i la plenitud de la nostra vida.

Només en Jesús trobarem la resurrecció i la vida. Ho creiem, això?