“Aquesta exposició és insòlita. Se centra primordialment en un esvoranc, en un buit. S’emmarca en quelcom que ja no existeix: la portada occidental, de marbre, del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, que va ser objecte de devastació vandàlica, espoli i dispersió durant el primer terç del segle XIX.” Són paraules de Manuel Antonio Castiñeiras, comissari de Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite, a la presentació als mitjans de comunicació de la mostra, que es pot visitar fins al proper 29 de juny al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
L’aparició d’una sèrie de peces procedents d’aquest conjunt monumental i l’ingrés de cinc d’elles a la col·lecció del MNAC han propiciat l’organització d’aquesta magnífica exposició, que pretén també ser un homenatge a l’autor de la desapareguda portada, el Mestre de Cabestany, “un artista pertorbador que podem considerar com el Picasso del segle XII”, va constatar Castiñeiras. Cal dir que l’autoria d’aquesta obra d’art és anònima, però l’historiador Josep Gudiol i Ricart el va presentar amb el nom de Mestre de Cabestany en un article publicat l’any 1944. Una identitat de la qual es desconeix gairebé tot, llevat de la seva manera excepcional de concebre l’escultura.
“La multitud de peces disperses de la portada, tant en col·leccions públiques com privades, ens convida a reflexionar sobre la traumàtica història que ha patit sovint el nostre patrimoni”, assegura Manuel Antonio Castiñeiras, comissari.


