Si pel juliol del 2024 es va reposar a la façana de la basílica de Sant Esteve, d’Olot, la imatge del patró i titular del temple, obra de l’escultor Joan Ferrés Curós, adaptada proporcionalment a la fornícula central, ara als dos altres nínxols, buits durant gairebé noranta anys, s’hi han instal·lat les dels copatrons santa Sabina i sant Valentí. Olot té relíquies seves de mitjan segle XVII.

La proposta de recuperar per a l’edifici religiós l’esplendor monumental que tingué fins al 1936, es va deure a l’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del santuari del Tura. Les primeres reunions les presidí el llavors rector, Mn. Lluís Solà Triadú, i tot seguit, a partir del 2016, el seu successor, Mn. Pere Domènech Feixes, essent membres de la junta directiva Gil Anglada Llongarriu, Josep Cañigueral Barnés, Carme Grau Oliveras, Amat Las Heras Sanchez, Carles Macias Canalias, Manuel Mas Cuadrado, Josep Murlà Giralt i Joan Sala Plana.

Les llargues gestions (dictàmens d’experts, informes de professionals, revisions, tràmits, obtenció de permisos i autoritzacions (bisbat, Generalitat, ajuntament), pressupostos, etc.) van ser complexes, però acabaren per fructificar i tot seguit s’endegà la llarga campanya popular, d’uns quants mesos de durada, que ha tingut una bona resposta de la gent d’Olot, inclosa l’aportació d’ajudes per part d’empreses, entitats, ens, col·lectius i persones anònimes. S’ha culminat, doncs, l’engrescador projecte que es concretà el 2020.

Les imatges són còpies adaptades a l’espai de les fornícules respectives i fetes amb les tècniques i els materials d’avui dia. Totes tres han estat treballades al taller L’Art Cristià. Quan es plantejà, per la Generalitat, la possible reparació de les imatges destruïdes (només en queden uns pocs fragments), quedà prou clar no ser factible la reconstrucció d’aquelles escultures i s’aconsellà d’optar per unes de noves, d’autors més actuals i adequades al conjunt petri de la façana. Fer-les de pedra, com eren les malmeses, es va rebutjar pel seu cost i, principalment, per no tenir assegurat si la façana del final del segle XVIII, netejada i consolidada al llarg de 2020, suportaria una càrrega de pes prou important.

En disposar de diversos estudis i de meticuloses valoracions (artístiques, arquitectòniques, religioses, econòmiques, d’impacte visual…) es prengué la decisió, acceptada per totes les parts compromeses, de preferir obres d’escultors garrotxins més contemporanis, però ja desapareguts: l’esmentat Joan Ferrés (Olot, 1924-2021), Manel Traité Figueras (Olot, 1908-1996) i Modest Fluvià Aiguabella (Sant Esteve de Bas, 1925 -Olot, 2015).

La imatge de santa Sabina té una alçada de 2,60 metres. Foto: © Fons Ajuntament d’Olot.

Tots havien creat imatges dels sants a restituir i, per tant, ja es tenia mitja feina feta. Per garantir l’exclusivitat de les escultures i evitar que en el futur poguessin ser reproduïdes per a altres llocs o destinacions, es redactaren documents de cessió de drets per part de les famílies respectives i el taller, el qual s’ha compromès a guardar i protegir els motlles/contramotlles, evitar-ne el deteriorament i vetllar per l’excepcionalitat de les estàtues.

D’acord amb els tècnics, seguint fil per randa les seves orientacions i respectant les simbologies iconogràfiques, es crearen les imatges amb fibra de vidre (amb l’afegit d’un cobriment de dolomita micronitzada per aconseguir l’efecte pedra) i se’ls ha donat un acabat de cera pètria brunyida, amb el pintat i el lacat adients d’impermeabilitat.

L’estructura interna té, en cada cas, una armadura d’acer per assegurar la seva estabilitat, completada amb la fixació a la façana. La imatge de sant Esteve, de 3 m d’alçada, sobre una peanya de 86 cm d’amplada i 80 cm de fons, pesa 220 kg. Les imatges de santa Sabina i sant Valentí fan 2,60 i 2,70 m d’alçada, respectivament, essent el seu pes de 200 kg.

El nom respectiu s’ha posat a la part frontal de cada peanya, per facilitar-ne la identificació. Fra Octavi Vilà, bisbe de Girona, oficià l’any passat i efectuarà a finals d’agost les benediccions de les dues imatges. Entre una i altra s’ha produït, com se sap, un fet extraordinari: la concessió pel papa Francesc de la distinció de basílica menor a l’església de Sant Esteve, de manera que ara és basílica parroquial. És la quarta de la diòcesi gironina.