Els mestres haurien de dedicar més temps a reflexionar que a programar; nohi pot haver educació sense alegria de viure; tampoc sense vincle afectiuamb els deixebles no es pot fer de mestre. L’optimismeés passatger, l’experiència és permanent; en educació tot és possible i tot està per fer. L’atenció i laconcentració a l’aula s’assemblen molt a l’oració (Simone Weil). Calreivindicar la prudència com a intel·ligència de la vida.