En l’article Religió i ciència, publicat en aquest setmanari el 12-1-2025, el qui signa deia que “l’Església … hauria d’estar sempre molt atenta … a fer compatible la seva doctrina amb les realitats demostrades …, i àdhuc les hipòtesis, que provenen d’aquest camp [la ciència]”.

Doncs bé, una de les hipòtesis, avui ja pràcticament considerada tesi, del camp científic és la de l’evolució de les espècies, que resulta incompatible amb la doctrina tradicional, provinent d’una interpretació literal de la Bíblia, sobre la creació de l’espècie humana, amb la narració referent a Adam i Eva, el pecat original i qüestions connexes. De fet, el papa sant Joan Pau II, l’any 1996, va acceptar clarament la teoria de l’evolució, però faltava treure’n les conseqüències doctrinals.

Sortosament, fa relativament poc ha aparegut un llibre que comença a fer-ho. Es titula D’on venim. On hem d’anar, d’Antoni Matabosch i Soler, és editat pel Centre de Pastoral Litúrgica (Barcelona 2024) i dedica el seu capítol XI a tractar sobre “Pecat original i evolució“. Cal recomanar la lectura de tal capítol, del qual cito els dos paràgrafs essencials (p. 240):

«El pecat original, per tant, de manera objectiva es podria definir com segueix: el pes de mal que pesa sobre tota persona quan arriba al món i la solidaritat amb aquest mal, antecedent a cadascun dels seus pecats, però acceptat i ratificat lliurement per cada home en els pecats personals.

»Explicat de manera més subjectiva seria la situació de privació de l’obertura que té l’home a Déu i als altres i, per tant, la inclinació al pecat, a conseqüència d’estar situat en un món marcat pel pecat dels homes.»

Crec que l’explicació del Dr. Matabosch —reconegut teòleg barceloní, catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou degà; per tant, professor prestigiós i sense dubtes quant a la seva ortodòxia— va pel bon camí. A més, en el llibre esmentat es fa una al·lusió a la creació de l’ànima humana, que també és un punt doctrinal que s’hauria de reformular, al meu entendre, d’acord amb la visió evolucionista avui dominant i salvant igualment la recta doctrina. D’altra banda, s’hi parla de passada de l’entropia (la mort tèrmica de l’univers), teoria física que semblantment demana la reformulació d’un altre camp doctrinal: el de l’escatologia. Aquests dos punts només els deixo apuntats, esperant que hi treballin els experts. Per la meva banda, insisteixo que cal fer compatible la religió amb la ciència, enfocant-ho amb perspectiva històrica, visió àmplia i altura de mires