En la celebració de l’eucaristia dominical sovint es fa notar, en un moment o un altre, que el diumenge és el dia de la  resurrecció de Crist. I aquí s’acaba tot. Aquest record no té cap concreció en cap moment dels oficis del diumenge.

En la litúrgia de Jerusalem, i en tenim un testimoni molt explícit i viu en la narració d’Egèria (381-384) –confirmat després pels primers leccionaris–, cada diumemnge es llegeix una perícope de la resurrecció de Crist. Aquesta lectura la fa el bisbe, a la porta de l’Anàstasi (el Sant Sepulcre). Aquesta tradició hagiopolita perdura, per exemple, en la litúrgia bizantina. Cada diumenge, sense cap excepció –per tant. també durant la Quaresma–, abans de l’ofici pròpiament matinal, el sacerdot, a la porta de l’iconòstasi (en algunes tradicions, dins el santuari, amb l’evangeliari damunt l’altar, imatge del sepulcre de Crist), llegeix una perícope de la resurrecció de Crist. I, a més, a l’ofici diví de cada diumenge –també durant la Quaresma– hi ha sempre una sèrie d’estrofes que exalten la resurrecció de Crist.

Un reflex d’això el trobem en la Regla de sant Benet i, per tant, en l’ofici diví de matines-laudes de l’ofici monàstic benedictí. La part nocturna s’acaba amb el Te Deum laudamus. I afegeix sant Benet: «Acabat l’himne, que l’abat llegeixi una lliçó del volum dels Evangelis, mentre tots estan a peu dret amb respecte i temor. Un cop llegida, que tots responguin “Amén”, i que tot seguit l’abat entoni l’himne Te decet laus, i, després de donar la benedicció, començaran les laudes». Sant Benet no diu de quina lectura evangèlica es tracta, però, en la tradició benedictina, l’abat llegeix en aquest moment l’evangeli del dia, que ja es llegirà a la missa. Una perícope de la resurrecció de Crist en aquest moment enllaçaria amb la tradició de Jerusalem.

I com es podria fer viu, a les parròquies o en altres comunitats, el record, la commemoració de la resurrecció de Crist? Potser, reduint-ho al mínim, es podria pensar en la lectura, abans de la missa, d’un passatge de la resurrecció de Crist, amb un cant o una breu aclamació (els pocs minuts que pogués durar, potser es podrien treure del sermó…). Que el diumenge és el dia de la resurrecció no seria una simple frase durant la celebració, sinó una autèntica commemoració.