Aquest dimecres, 28 de gener, s’ha celebrat la jornada inaugural del III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència, organitzat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. L’acte inaugural ha comptat amb la participació de Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, que en la seva intervenció ha advertit que “no vivim temps fàcils” i que “la llibertat religiosa i de consciència està assetjada”.
L’han acompanyat Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Blanquerna, i Míriam Díez Bosch, vicedegana de Recerca i Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura.
Tal com han explicat en la presentació, fins divendres 30 de gener experts de 27 països debatran els reptes actuals de la llibertat religiosa i de consciència a la Facultat de Comunicació Blanquerna, que “vol ser un espai de llibertat, diàleg i trobada, on la reflexió acadèmica vagi de la mà del compromís social”, ha remarcat Josep Maria Carbonell.
El cardenal Cristóbal López, protagonista de la primera jornada del congrés
La primera taula rodona del congrés ha comptat amb la participació del cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat; el Dr. Fabio Petito, expert en diplomàcia interreligiosa de la Universitat de Sussex; Zoila Combalía Solís, professora de Dret Eclesiàstic de la Universitat de Saragossa, i Tetiana Derkach, periodista i analista religiosa ucraïnesa.
En la seva intervenció, el cardenal López ha defensat que “la llibertat religiosa no és un instrument que s’utilitza quan convé i s’abandona quan deixa de servir, sinó un camí necessari que permet passar de la intolerància a la tolerància”. Ha assenyalat tres condicions fonamentals per recórrer aquest camí del diàleg interreligiós: “la força de la identitat, el coratge de l’alteritat i la sinceritat de les intencions”. Finalment, ha recordat les paraules de Hans Küng: “No hi haurà pau entre les nacions sense pau entre les religions, ni pau entre les religions sense diàleg entre les religions”.
Al llarg de les jornades es presentaran 123 comunicacions científiques, signades per 122 autors procedents de 46 universitats, amb representació de països com Ucraïna, el Regne Unit, Suïssa, Egipte, Tunísia, el Marroc, Àustria, Grècia, els Països Baixos, Romania, els Estats Units, el Brasil, Itàlia, Xile, Mèxic, l’Argentina, Austràlia i Taiwan. Durant el congrés se celebraran 29 panells científics en català, castellà, anglès, francès i portuguès, amb ponències centrades en la gestió de la diversitat religiosa, la promoció de la llibertat religiosa i l’anàlisi dels estàndards internacionals de garantia d’aquest dret, així com en la prevenció de les seves vulneracions.
