“Trobant-se en certa ocasió sant Francesc, el darrer dia del carnaval, a prop del llac de Perusa a casa d’un devot seu, on havia fet nit, va sentir la inspiració de Déu d’anar a passar la Quaresma en una illa d’aquell llac. Va pregar, doncs, sant Francesc a aquest devot seu, per amor de Crist, que el portés amb barca fins a un illot del llac totalment deshabitat i que ho fes la nit de Dimecres de Cendra, sense que ningú se n’adonés. Així ho va fer puntualment l’home per la gran devoció que professava a sant Francesc, i el va dur fins a l’illa. Sant Francesc no duia res més que dos panets. Arribats a l’illot, en deixar-lo l’amic per tornar-se’n a casa, sant Francesc li va demanar encaridament que no revelés a ningú on era i que no tornés a recollir-los fins al dia de Dijous Sant. I amb això va marxar, i sant Francesc es va quedar sol.

Com que no hi havia cap tipus d’aixopluc on resguardar-se, es va endinsar en l’espessor frondosa, on les bardisses i els arbustos formaven una mena de cabana; i en aquell indret va començar a pregar i contemplar les coses celestials. S’hi va estar tota la Quaresma sense menjar altra cosa que la meitat d’un d’aquells panets, com ho va poder comprovar el dia de Dijous Sant aquell mateix amic en anar-lo a buscar; dels panets en va trobar un de sencer i la meitat de l’altre. Es creu que sant Francesc se’l va menjar per respecte al dejuni de Crist beneït, que va dejunar quaranta dies i quaranta nits, sense prendre cap tipus d’aliment material. Així, menjant aquell mig panet, va allunyar el verí de la vanaglòria, i va dejunar, a exemple de Crist, quaranta dies i quaranta nits” (Floretes, cap. 7).

No és que nosaltres hàgim d’imitar d’aquesta manera sant Francesc, però sí que, en aquesta Quaresma, podem dejunar de molts comportaments i actituds, que ens afavoriran a nosaltres i als qui ens envolten.

El papa Francesc va dir a l’homilia de Dimecres de Cendra, el 26 de febrer del 2020: “La Quaresma no és un temps per carregar amb moralismes innecessaris les persones, sinó per reconèixer que les nostres pobres cendres són estimades per Déu. És un temps de gràcia, per acollir la mirada amorosa de Déu sobre nosaltres i, sentint-nos mirats així, canviar de vida. Som al món per caminar de les cendres a la vida. Aleshores, no polvoritzem l’esperança, no incinerem el somni que Déu té sobre nosaltres.”

Aquestes paraules del papa Francesc ens animen a viure el nostre itinerari quaresmal, de camí cap a la Pasqua.