Molts es pregunten per què el temps de Quaresma no comença en un diumenge —com l’Advent o la Pasqua— i comença el Dimecres de Cendra. És veritat que el Diumenge I de Quaresma l’assemblea és més nombrosa que el Dimecres de Cendra. Per això alguns mossens fan la imposició de la cendra —equivocadament, com veurem— en el Diumenge I de Quaresma.
Si mirem la història veurem que la pràctica penitencial del dejuni ha format part sempre de la preparació de la Pasqua. Així, trobem a l’inici un dejuni de dos-tres dies (potser el Tríduum?). Originàriament, els dimecres i divendres eren dies de penitència. Més endavant, es passa a una setmana (potser el que anomenem Setmana Santa o de Passió); després a dues (les dues setmanes de Passió), i finalment a tres setmanes (les actuals setmanes III, IV i V) i que formen la segona part de la Quaresma, fins als 40 dies. Així, d’un dejuni de tres dies es passa a 40 dies.
Per què es dona molta importància al fet material de 40 dies de dejuni? Es volen imitar els 40 dies de Jesús en el desert (cf. Mc 1,13; Mt 4,2 i ss.); els 40 dies de pregària de Moisès al peu del Sinaí (cf. Ex 24,18; 34,28 i Dt 9,9); els 40 anys de l’Èxode (cf. Nm 14,33; Dt 8,2; 29,4; Js 5,6); els 40 dies del diluvi (cf. Gn 7,4ss); els 40 dies d’Elies camí de l’Horeb (cf. 1Re 19,8); els 40 dies de la predicció de la destrucció de Nínive, després de tres dies de predicació (cf. Jo 3,4)…
Aquests 40 dies materials creen diferents maneres de comptar la Quaresma, sobretot pel fet del dejuni continuïtat dels 40 dies. Ja que els diumenges són dies en què no es pot dejunar. Per què? Doncs, perquè cada diumenge celebrem Pasqua (el que s’anomena la Pasqua setmanal). I malgrat que el color litúrgic dels diumenges de Quaresma és el morat i es mantenen els elements litúrgics típics de Quaresma, no hi ha Glòria, no es canta l’Al·leluia, no hi ha flors… però, no es pot dejunar ni posar cendra al cap, ja que cada diumenge és un memorial permanent de la Pasqua. Per això es comença a comptar des del Dimecres de Cendra fins al Dijous Sant, descomptant els diumenges. Surten 38 dies, més els dos del Divendres Sant i del Dissabte Sant, sumen 40 dies. Per això SC 110 recomana també dejunar el Dissabte Sant.
De fet, si mirem les oracions, la Quaresma presenta aquests dos accents: un de més ascètic, amb el dejuni tal com diu l’oració col·lecta del Dimecres de Cendra: “Concediu-nos de començar amb un dejuni santificador l’exercici quaresmal de la milícia cristiana.” I un de més celebratiu i pasqual en la pregària sobre les ofrenes del Diumenge I de Quaresma: “Feu, Senyor, que posem tot el nostre cor en les ofrenes que us presentem, i amb les quals comencem la celebració de la santa Quaresma.”
Hi ha dos inicis de Quaresma? En certa manera, sí. Hi ha una Quaresma penitencial: de 40 dies de dejuni, que comença el Dimecres de Cendra, amb el signe públic de la imposició de la cendra. I una Quaresma litúrgica, de tota l’assemblea, que comença el Diumenge I de Quaresma.
