“Diu el Senyor: ‘I tu, Betlem Efrata, ets petita per a ser comptada entre els clans de Judà, però de tu sortirà el qui ha de governar Israel. Els seus orígens venen d’antic, venen de l’eternitat’” (Mi 5,1).

Les paraules d’aquest oracle del profeta Miquees ressonen amb especial intensitat durant aquests dies. Es tracta d’un oracle de Salvació (Mi 5,1-5) que anuncia el naixement d’un infant, portador d’un regnat de pau, on el futur rei pasturarà amb el poder del Senyor (v. 3). L’oracle anuncia la vinguda d’un messies, descendent del llinatge de David. La connexió és accentuada pel lloc, Betlem (que vol dir “la ciutat del pa/aliment”), ciutat davídica i origen del futur salvador (Mt 2,6; Lc 2,4-7).

Les paraules del profeta manifestant com el seu origen ve d’antic, de l’eternitat, n’accentuen la providència divina, anunci que trobarà ressonància en Joan expressant com a l’inici de tot ja hi ha la Paraula (Jn 1,1). Tot i apuntar el moment de salvació vinculant-lo amb l’arribada d’un rei que salvarà el poble, aquest manté certament l’enigma, ja que no s’especifica qui és la que ha d’infantar (v.2).

Històricament, sembla que faria referència, en un primer moment, a la mare del rei Ezequies i el naixement d’aquest (c. 741 aC), enunciant la continuïtat dinàstica que posava en dubte l’avenç de l’Imperi Assiri sobre el llevant mediterrani. Però, a mesura que l’esperança messiànica es va anar obrint pas, el naixement es va projectant vers el futur, trobant el seu acompliment en Jesús, el Messies, i en Maria, la seva mare. L’oracle de Miquees es manifesta plenament en Jesús (“YHWH és la salvació”), en qui s’acompleix tot l’anunciat pels profetes, rostre humà de Qui és Tot Amor.