Tot pare israelita ha de rescatar d’un sacerdot el fill primogènit de la mare, segons el precepte bíblic.
Inicialment, es pretenia que els fills primogènits constituïssin el sacerdoci i fossin dedicats al servei del Senyor. Segons la Bíblia, tot el primer pertany a Déu, ja sigui home, animal o els primers fruits de la terra. A causa del pecat del vedell d’or, només la tribu de Leví, que no va ser culpable d’aquell pecat, va ser seleccionada per substituir els primogènits en l’exercici del sacerdoci.
Com que, al principi, els primogènits havien de ser consagrats al servei perpetu del Senyor, ara han de ser formalment redimits d’aquesta funció, i els diners de la redempció han de ser lliurats als sacerdots descendents de la tribu de Leví.
La cerimònia de rescat s’anomena Pidyon ha-Ben. Aquesta pràctica es basa en la idea d’oferir al Senyor el primer i millor de les nostres possessions, en lloc de les sobres o el que és mediocre. Aquesta bonica idea continua viva en les persones consagrades dins de l’Església, que s’han d’oferir al Senyor totalment, sense reservar-se res per a elles mateixes.
La Sagrada Família, essent humil, va oferir un parell de tórtores o dos colomins per a la redempció del seu Primogènit. En l’època de Jesús, si no es vivia en la pobresa, s’exigia un anyell per al rescat del primogènit. Tanmateix, en la redempció de Jesús es revela un gran misteri: el veritable Anyell estava “amagat” en el Nen que presentaven. Ell era l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món.