“Deu paraules no són moltes, però poden donar inici a un discurs sobre la vida cristiana.” Ho escriu el mateix papa Lleó XIV en la introducció del llibre La fuerza del Evangelio, un recull de les seves intervencions durant aquest gairebé primer any de pontificat.

Les deu paraules seleccionades i que marquen cadascun dels capítols són: Crist, cor, Església, missió, comunió, pau, pobres, fragilitat, justícia i esperança. Però aquestes deu paraules, Lleó XIV en la introducció encara les redueix només a tres: Crist, comunió, pau.

Parafrasejant sant Agustí, el Papa afirma: “Nosaltres podem marcar el nostre temps amb el testimoni, amb la pregària a l’Esperit Sant perquè ens faci homes i dones que encomanem pau, acollint la gràcia de Crist i difonent al món el perfum de la seva caritat i misericòrdia”.

El llibre La fuerza del Evangelio s’ha presentat la tarda del 28 d’abril a l’Auditori Josep Rom de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna – Universitat Ramon Llull i ha comptat amb la participació del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, de Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Blanquerna, i de Carmen Magallón, presidenta de Romana Editorial.

Durant una hora tots tres han conversat sobre els elements clau del pontificat de Lleó, com són l’esperit missioner i l’esperit contemplatiu, tant propi de l’estil agustinià.

“En el magisteri de Lleó, sant Agustí certament hi és molt present”, ha formulat Carmen Magallón. I Carbonell, que ha explicat que havien estat parlant amb l’editora de la possibilitat de traduir el llibre al català, ha posat l’accent en l’experiència missionera al Perú de Robert Prevost: “Segur que d’una manera o altra va tenir una forta interrelació amb la teologia de Gustavo Gutiérrez, un dels grans referents de la teologia del segle XX.”

De la seva banda, el cardenal Omella ha parlat de continuïtat respecte del papa Francesc: “Li atorga el seu estil personal, però hi reconeixem el llenguatge del papa Francesc i, per tant, del Concili Vaticà II i de l’Evangeli.” “Ens parla també de la necessitat que l’Església doni resposta en aquest moment de la història, d’aquí el gran tema de la pau i la guerra, que l’ha portat a petites confrontacions amb alguns polítics”, ha afegit Omella.

La conversa ha estat molt amanida d’anècdotes explicades pel mateix cardenal Omella –chascarrillos, que diu ell- sobre qüestions molt diverses i sobre la seva relació personal amb Prevost: “El diàleg amb ell sempre ha estat molt cordial i hi he percebut una enorme sensibilitat envers el món de la pobresa i la prioritat de l’evangeli dels més pobres i petits, no únicament des del punt de vista econòmic sinó també cultural i de buit existencial.”

Tal com ha recordat el cardenal Omella, que va participar en el Conclave en el qual va resultar escollit Prevost, l’elecció del nom de Lleó XIV tenia a veure amb el moment de canvi cultural i la irrupció de la intel·ligència artificial: “Estava preparant el camí per a l’encíclica sobre aquesta qüestió tan actual, però es troba amb la guerra i veu la necessitat imperiosa d’orientar des de l’evangeli els cristians i el món sencer. Els cristians tenim la gran sort de comptar amb un bon líder, potser el més respectat al món. És una joia per al món tenir persones que donen esperança a qui la necessita. Intel·lectualment és molt vàlid, i en la proximitat, molt afectiu. És respectuós, però no calla.”

Carbonell ha fet un paral·lelisme en el temps de Joan XXIII i Pau VI, i de Francesc i Lleó XIV. “De la mateixa manera que Joan XXIII va impulsar el Concili Vaticà II i després li va tocar a Pau VI posar-hi una mica d’ordre i gestionar el postConcili, he pensat que també al papa Lleó li ha tocat gestionar les grans intuïcions que va desenvolupar Francesc i que no va poder acabar.”

JOSEP MARIA CARBONELL

“De la mateixa manera a Pau VI li va tocar gestionar el postConcili, també al papa Lleó li ha tocat gestionar les grans intuïcions que va desenvolupar Francesc i que no va poder acabar”

Seguint el fil de la conversa, la presidenta de Romana Editorial, amb seu a Madrid, ha assumit que evidentment els Papes tenen continuïtat entre ells, perquè al cap i a la fi prediquen i viuen l’Evangeli, ara bé, “cadascun li atorga la seva empremta personal a l’hora d’encarnar la institució segons la seva formació i els dons que Déu li ha donat”. I això, ha afegit, “sempre és una riquesa per a l’Església”.

CARMEN MAGALLÓN

“Cada Papa atorga la seva empremta personal a l’hora d’encarnar la institució segons la seva formació i els dons que Déu li ha donat. I això sempre és una riquesa per a l’Església”

Tal com ha detallat l’arquebisbe de Barcelona, “el papa Francesc va posar com a itinerari per a l’Església la seva exhortació apostòlica programàtica, Evangelii gaudium, que s’inspira en l’Evangeli i el Concili Vaticà II, seguint Evangelii nuntiandi, de Pau VI”. A partir del concepte Poble de Déu i de la idea de comunió i sinodalitat, el papa Francesc va governar l’Església amb un equip de nou cardenals, entre els quals hi havia el mateix Omella. En la primera etapa van treballar en la reforma de la Cúria Romana a partir de la constitució apostòlica Praedicate evangelium.

Seguint aquesta línia, “el papa Lleó el primer que va fer en ser escollit va ser convocar tots els cardenals per demanar-los la seva opinió sobre com havia de procedir”. “Tenia el Sínode a Alemanya, el Sínode sobre la Sinodalitat a Roma, i tots els llocs del món que no entenen aquesta història”, ha dit Omella amb humor. Després d’aquesta primera posada en comú, el consistori de cardenals novament va ser convocat els dies 7 i 8 de gener. “Ens va donar les gràcies perquè li estàvem dient el que pensava ell que havia de seguir: la sinodalitat i Evangelii gaudium.” La nova convocatòria és a finals de juny.

CARDENAL JOAN JOSEP OMELLA

“El papa Lleó XIV està aprofundint en aquesta comunió de l’Església Poble de Déu, cosa que ens dona molta esperança”

“El papa Lleó XIV està aprofundint en aquesta comunió de l’Església Poble de Déu, cosa que ens dona molta esperança. Aquest moment del papa Lleó guiant el Poble de Déu és apassionant perquè està preparant el futur de l’Església i del món en el qual tenim molt a dir”, ha afegit Omella. I ha revelat encara: “Quan vaig parlar amb el papa Francesc de la possibilitat de beneir la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, li vaig dir que si venia a Barcelona havia d’anar necessàriament a les Canàries, i que si anava a les Canàries havia d’anar a Barcelona”. I això, ha afegit, “és el que farà el papa Lleó”.

La conversa ha finalitzat amb una recomanació de Josep Maria Carbonell a llegir el llibre: “Són textos breus que inviten a la interiorització, i no a una llegida superficial.”