Les paraules no tenen sempre el mateix valor ni, per tant, la mateixa interpretació. Pot variar segons el context en què es trobi el passatge que abordem. També ho pot fer segons la cultura, llengua, història i situació social des del qual el treballem. És a dir, no serà el mateix ahir que avui, aquí que allà.

Un bon exemple el podem trobar al Parenostre (Mt 6,7-13). Aquesta pregària que Jesús ens va ensenyar, i que gairebé tots els cristians la resen cada dia, conté algunes paraules que segurament les diem de memòria sense aprofundir-hi gaire.

-Regne: fàcilment podem caure en dos extrems a l’hora d’interpretar què se’ns està dient. D’una banda, hi ha el reduccionisme de concebre aquest Regne com a molt semblant als regnes terrenals que nosaltres coneixem. De l’altra, existeix la possibilitat de quedar-se amb la interpretació de Regne només en el sentit escatològic (cel, eternitat) i caure en l’error que el Parenostre ens convida a desitjar que vingui aviat la nostra mort que antecedeix la nostra eternitat.

-Pa de cada dia: també amb aquesta expressió existeix la possibilitat de reduir-la tan sols al més material. És cert que es refereix al que necessitem, però no només al pa. També necessitem una casa, la família, una feina, els amics… També tot això ho demanem al Senyor.

-Caure en la temptació: aquesta expressió és un exemple clar de les possibilitats d’una mala traducció. En italià s’ha estat resant durant molts anys “no ens posis en la temptació”, cosa que induiria a creure que és Déu qui ens tempta. El papa Francesc va impulsar una esmena en diversos idiomes que, sens dubte, resulta imprescindible.

És, doncs, una tasca important la que tenen al davant pares i catequistes. I potser tots haurem de valorar la velocitat amb què resem aquesta oració.