“Honestedat amb les persones assassinades i coratge per posar la veritat per davant”. Així ha definit el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, l’acte que ha tingut lloc aquest dissabte a Pont de Molins per resignificar l’escenari de l’afusellament de 42 presoners l’any 1939, entre els quals el beat Anselm Polanco, bisbe de Terol.
La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Pont de Molins amb el suport de la Generalitat de Catalunya, vol contribuir a “no deixar en l’oblit” els tràgics fets que van tenir lloc a les acaballes de la Guerra Civil, durant la retirada republicana. Els presoners provenien principalment dels fronts de Terol i Guadalajara, i van ser conduïts fins al barranc de Can Tretze de Pont de Molins, on van ser assassinats pel bàndol republicà el 7 de febrer de 1939. L’escenari de l’afusellament, que en un inici s’havia convertit en un memorial, havia patit un deteriorament progressiu que havia esborrat el seu significat original.
El punt central de la jornada ha estat la inauguració de dos plafons de memòria: un situat al barranc de Can Tretze, i l’altre al cementiri del municipi, on van ser traslladats els seus cossos. L’objectiu és resignificat els espais i oferir al visitant informació sobre el que va passar en aquell indret. Alhora, vol generar una reflexió col·lectiva. “Entendre el present i evitar els errors del passat”, ha explicat l’alcaldessa de Pont de Molins, Marie Louise Gournay.
“Podem canviar la manera com interpretem el passat i com vivim a partir d’ell”
En aquesta línia, el conseller Espadaler ha remarcat que, tot i que el passat no es pot canviar, la memòria democràtica pot ajudar la societat a construir el futur des del compromís amb el “mai més”. Citant Václav Havel, ha recordat que “podem canviar la manera com interpretem el passat i com vivim a partir d’ell”.
El bisbe Anselm Polanco, punt d’unió entre Lleó XIV i Catalunya
Entre les víctimes hi havia el bisbe de Terol, el beat Anselm Polanco (1881-1939), assassinat en aquest barranc de Pont de Molins. La seva figura manté avui una relació especial amb el papa Lleó XIV, que porta una relíquia seva a la creu pectoral.
Això es deu al fet que Polanco també era agustinià, com el Pontífex, i és per això que conserva les seves relíquies com un exemple de testimoni de fe fins a les darreres conseqüències. La creu, que va rebre Robert Francis Prevost el 2023 amb motiu de la seva creació com a cardenal, conté també relíquies de sant Agustí, santa Mònica, sant Tomàs de Villanova i el venerable Giuseppe Bartolomeo.
La presència d’aquesta relíquia de Polanco a la creu pectoral de Lleó XIV té un fort valor simbòlic: forma part d’un conjunt que inclou figures centrals de la tradició agustiniana i expressa un programa espiritual basat en la fidelitat, el servei i el testimoni de fe. En aquest context, la figura de Polanco —afusellat precisament en l’indret que s’ha dignificat aquest dissabte— adquireix una dimensió universal.
La Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
Amb la inauguració de la nova senyalització i la resignificació dels vestigis del barranc de Can Tretze i de la creu del cementiri, aquests espais de Pont de Molins passen a formar part de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. D’aquesta manera, com ha dit el conseller Ramon Espadaler, no s’obliden les víctimes assassinades durant la Guerra Civil: “recordar-les és, en si mateix, un acte de justícia”.
