Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat:
-No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo soc el rei dels jueus.”
Pilat contestà: -El que he escrit, ja està escrit.
Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: -No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats.
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
–Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble: -Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
Després d’això, Jesús, sabent que tot s’havia realitzat, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:
-Tinc set.
Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d’un manat d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: -Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
(cf. Joan 18,1-19,42)
El camí fins a la creu ha estat llarg, dur i difícil per a Jesús. Com per a tothom que el fa. I en són tants en aquesta hora del món! Llegir o escoltar atentament el relat de la passió és corprenedor. Fem-ho fixant-nos sobretot en la com-passió de Jesús. Contemplem en el Crucificat totes i tots els crucificats. Contemplem en els crucificats el rostre del Crucificat. Ell ha volgut identificar-s’hi, seguint la voluntat del seu Pare. Una voluntat d’amor fins al final, fins a l’extrem; ara literalment… Ens cal escoltar sempre Jesús:Qui no pren la seva creu i em segueix no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva la trobarà (Mt 10,38-39). Cal prendre i assumir les creus que ens venen, però sobretot abraçar les creus que ens venen per la causa de Jesús, que no és altra que l’amor a Déu i als germans, inseparablement. Fent tot el bé que puguem, com va fer ell segons les paraules de Pere: Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell (Ac 10,38). Un bé que no es redueix al nivell individual sinó que també comprèn el bé comú.
Viure com a poble apassionat per fer el bé, implica assumir la passió, el patiment de creu que ens comportarà. Aquesta és una experiència comuna a totes les seguidores i seguidors de Jesucrist al llarg de la història. I no serà diferent per a nosaltres: El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo (Mt 10,24). Així ho expressava Alfonso Carlos Comín: “L’home que estima és per essència un home que pateix”.
*Contempla Jesús i deixa’t interpel·lar pel seu amor fins a la creu…
*Mira la realitat que t’envolta i la del món: quins crucificats t’incomoden i et descol·loquen? Per què? Fixa’t en algun cirineu actual.
*Escolta la crida del Crucificat en ells i en el cirineu…
*Parla confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert, expressant el que desitges i demanant-li ajut per seguir el seu camí…
