Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús. 

(Jn 19,38-42)

Quin silenci darrere la mort de Jesús! Quin silenci darrere la mort d’algú jove o d’alguna mort en condicions injustes!

En el nostre món ple de soroll i d’estímuls permanents, el silenci, sovint, ens incomoda i ens resulta insuportable. Més encara el que provoca la mort, especialment d’algú estimat. Sí, la mort ens deixa sense paraules i ens empeny al silenci. I en el silenci poden emergir totes les forces caòtiques que ens acompanyen, les contradiccions, les ferides… però a partir d’aquí pot sortir, inesperadament, un nou ordre, una nova creació en nosaltres i en el món. Diu el llibre del Gènesi: Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir (1,1-3).

El silenci i la tenebra en què van restar els deixebles de Jesús és la nostra pròpia, la del món, davant la mort. En aquest silenci fosc pot obrir-se pas, com un regal inesperat, una petita esperança: una vida nova possible pels qui moren, però també pels qui continuem vivint! Els deixebles de Jesús som convidats a viure en la fe, l’esperança i l’amor aquest silenci i aquesta foscor, perquè l’amor de Jesús ens ha captivat. Sant Joan de la Creu ho expressa meravellosament: “Que bien sé yo la fonte que mana y corre, aunque es de noche”.

*Contempla Jesús i deixa’t interpel·lar pel silenci de la seva mort…

*Mira la realitat que t’envolta i la del món: quins silencis ens fan mal o ens resulten difícils? Quin silenci ens fa bé?

*Escolta en silenci les crides de Jesucrist, la nostra esperança…

*Parla confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert, expressant el que desitges i demanant-li ajut per seguir el seu camí…