Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.

Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: -Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?

Jesús li respon: -Ara no entens això que faig; ho entendràs després.

Pere li diu: -No em rentaràs els peus mai de la vida!

Jesús li contesta: -Si no et rento, no tindràs part amb mi.

 Li diu Simó Pere: -Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.

Jesús li diu: -Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots. Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»

Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s’assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:

-¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.

(Joan 13,1-15)

Jesús, durant la seva vida no ha fet més que estimar els seus, expressant-lo de moltes maneres. Ara se n’acosten de mal dades i ell continuarà fidel a l’amor del Pare pels seus, fins al final, fins a l’extrem. Amb un amor que supera tot coneixement (cf. Ef 3,19). Les autoritats ja han decidit eliminar-lo, amb la complicitat d’un del seu grup. El gest de Jesús d’ajupir-se per rentar els peus als seus deixebles, inclòs el traïdor, és també un gest d’amor fet servei, com tota la seva vida, partida i compartida, com un bon pa. Una vida feta eucaristia. Sant Joan de la Creu parla de “la cena que recrea i enamora”. Participar en l’eucaristia, amb el Senyor, és deixar que ens serveixi, deixar que ens estimi, rentant-nos els peus i compartint el seu pa de vida, la seva vida feta bon pa. Un esdeveniment que vol recrear-nos des de l’amor. Ser cristià és escoltar i acollir la seva invitació a viure com ell:  

-Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom (Mt 20,25-28).

Deixar-nos enamorar, apassionar per ell, amb ell i en ell, serà l’inici d’una vida que vol recrear el món com Déu el somnia. Una veritable alternativa de vida a tanta destrucció.

*Contempla Jesús i deixa’t interpel·lar pel seu amor que es fa servidor…

*Mira la realitat que t’envolta i la del món: quins signes de servei i amor descobreixes i que sovint resten amagats o invisibilitzats pel soroll del mal?

*Sents alguna crida concreta, personalment i col·lectiva, a viure aquest amor que “recrea i enamora” fent-se servidor?

*Parla confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert, expressant el que desitges i demanant-li ajut per seguir el seu camí…