Aquest dimecres, 3 de febrer, és un dels dies més esperats pels feligresos de Falset, que celebren la festa de sant Blai. Aquesta tradició, que combina fe i pietat popular, comença a l’església parroquial de Santa Maria, que cada any s’omple d’una olor molt especial: la de ceba.

“Fa uns anys vam decidir començar sempre amb la missa, perquè tot neix de la benedicció de Déu”, ha explicat aquest mateix dimecres al matí el rector de la parròquia, Mn. Xavier Roig, en una entrevista a Ràdio Estel, on ha detallat pas per pas com se celebra sant Blai a Falset.

Al final de la celebració del matí, tal com ha recordat, es fa la primera benedicció d’aliments, especialment dels bunyols, que després s’ofereixen a tothom. L’olor de ceba arriba una mica més tard, cap a les 13.30 h, quan entra a l’església un dels protagonistes del dia: el famós “coc” de sant Blai. Es tracta d’una coca de recapte d’uns 15 metres, feta amb ceba, pebrot i llonganissa.

“Portem solemnement el coc al temple, on rep la benedicció, juntament amb altres aliments que la gent porta de casa. Després, es queda a l’església fins a la tarda… i sí, acaba fent olor de ceba”, ha explicat Mn. Roig.

“Qui guanya s’endú 15 metres de coca de recapte. El més habitual és compartir-la, però jo he vist de tot durant els anys que he estat rector”

La festa continua a la tarda quan, a les 7 del vespre, amb la banda de música, es porta el coc —ja tallat a trossos i col·locat damunt una gran fusta— pels carrers de Falset en cercavila fins a la capelleta de Sant Blai. Allà, entre sardanes i ambient festiu, arriba el moment més esperat: la rifa del coc.

“Qui guanya s’endú 15 metres de coca de recapte. El més habitual és compartir-la, però jo he vist de tot durant els anys que he estat rector”, ha exposat Mn. Xavier Roig, que ha subratllat que, tot i que no és festiu al calendari del poble, Falset viu sant Blai com una autèntica festa major. “És com el nostre sant Jordi. Una de les claus és que tothom hi participa: fins i tot el coc és portat pels nens i nenes de 6è de primària, assegurant que la tradició continuï viva.”