Els fragments de l’evangeli que proclamem aquest diumenge de Pentecosta precedeixen els relats de la passió i la resurrecció. Formen part d’un conjunt d’anuncis de Jesús que descriuen l’esdevenidor marcat per l’auxili de l’Esperit Sant. Tal com els havia anunciat abans de la seva Ascensió (Ac 1,5), quan arriba la diada de la Pentecosta, els apòstols són batejats amb l’Esperit Sant, que no els abandonarà mai més, i que serà ajut constant per continuar el ministeri d’Aquell que els havia cridat a ser pescadors d’homes. Auxiliats per l’Esperit els arriba també el record i la comprensió de les paraules Jesús. Aquests records i la seva comprensió, gràcies també a la inspiració de l’Esperit, seran fixats per escrit com a testimoni perenne de la vida, fets i paraules de Jesús per a les generacions futures.
L’acció de l’Esperit és present al llarg de la història de salvació. Amb i en Jesús, se’ns revela com a realitat intrínseca a la Trinitat divina. És així que, segons Joan, en la primera aparició del Ressuscitat als deixebles els diu: “‘Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.’ Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: ‘Rebeu l’Esperit Sant’” (Jn 20,22). Jesús ja ho havia anunciat: “Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi” (Jn 15,26). “Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor” (Jn 16,13).
El futur que Jesús anuncia es correspon al present de l’Església, de les generacions que ens han precedit, de la nostra i de les que seguiran. L’acció de l’Esperit perdura per sempre en la història humana i en la vida personal de cada home i dona que ve en aquest món. Després de la seva glorificació, la presència i acció de Jesús adquireixen una altra dimensió. Estimar Jesús és sinònim de guardar la seva paraula, és a dir, els seus manaments. Durant la seva vida terrenal Jesús donà testimoni del que demana als seus seguidors: “Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor” (Jn 15,10). Se’ns demana fer el mateix que ell fa, amb la promesa d’esdevenir nosaltres estança del Pare i del Fill (Jn 14,23b).
La celebració de Pasqua d’aquest any ha coincidit amb un temps àlgid en la vida eclesial pel traspàs del papa Francesc i l’elecció del papa Lleó XIV. Ha estat un temps de gràcia, en el qual l’acció de l’Esperit Sant se’ns ha fet comunitàriament palès. En l’eucaristia d’inici del seu pontificat, Lleó XIV manifestà aquest desig: “Amb la llum i la força de l’Esperit Sant, construïm una Església fonamentada en l’amor de Déu i signe d’unitat… que es converteixi en ferment de concòrdia per a la humanitat”.
