Aquests últims dies hem tingut la fortuna de poder pelegrinar a Roma amb motiu de la celebració del Jubileu convocat pel Papa Francesc sota el lema de «Pelegrins d’esperança». De la mà de la Delegació de Joves del Bisbat de Girona, hem tingut el goig de caminar junts i en comunitat, acompanyats per mossèn Dago i el mateix Sr. Bisbe Fra Octavi. La ruta feta, tant la terrenal com l’espiritual, us la comparteixo en les següents línies.
El recorregut fins a Roma ja va ser en si una bonica etapa de la pelegrinació. Vam marxar en bus des de Girona un bon grup de seixanta joves, acompanyats, paral·lelament, per dos altres grups que havien marxat dies abans: els de la Parròquia de Palamós per fer recorregut a peu juntament amb mossèn Pere, i els del grup Tempir per fer tasques de voluntariat. Tots tres grups ens trobaríem posteriorment a la destinació final. Pel camí vam fer una primera estada a l’illa de Sant Honorat, al costat de Cannes. Allí vam ser acollits pel monjos cistercencs, els quals, fidels a la seva vocació, són exemple de servei i hospitalitat. Vam continuar el recorregut fins a Orvieto, on va tenir lloc el miracle eucarístic el segle XIII a conseqüència del qual es va instituir la festa del Corpus Christi.
El tercer dia del trajecte ja vam arribar a Roma, vam entrar al Vaticà i travessar la porta Santa. Els dies a Roma van ser complets i molt rics d’experiències: vam visitar Roma, la Catedral de Sant Joan Laterà i la basílica de Santa Maria la Major, on vam poder viure les confirmacions de quatre acompanyants nostres i fer pregària davant el nínxol, senzill i alhora admirable, del Papa Francesc. Els últims dies vam fer recorregut fins a Tor Vergata, destí de trobada del Papa Lleó XIV amb tots el feligresos.
Personalment puc dir que l’experiència ha estat molt gratificant i educativa. Veure tanta diversitat de gent, idees, països… tots units en una mateixa fe és esperançador: és esperançador presenciar com l’amor accepta les diferències, com la fe ens iguala com a germans, com Jesús és l’esperança que no defrauda.
«La fe no es pot viure en solitud», així ho hem sentit en moltes homilies i presenciat aquests dies. Com tantes d’altres coses a la vida, necessitem dels altres, necessitem de la comunitat. Ho hem viscut de primera mà amb l’ajut de tots els voluntaris, amb l’acolliment rebut per part dels monjos cistercencs on ens hem allotjat, amb la comprensió i fraternitat viscuda entre tots els pelegrins. Gràcies Jubileu, gràcies enyorat Papa Francesc i gràcies benvingut Papa Lleó!
