El 26 d’agost el patriarcat llatí i el patriarcat grecoortodox de Jerusalem van escriure una declaració conjunta en què novament feien una crida a “posar fi a l’espiral de violència, a la guerra i a donar prioritat al bé comú de totes les persones”. “Aquest no és el camí correcte. No hi ha cap raó que justifiqui el desplaçament deliberat i forçós de civils. No hi ha cap raó que justifiqui tenir civils com a presoners i hostatges en condicions dramàtiques.” 

En relació amb l’ordre d’evacuació de la població de Gaza, Pierbattista Pizzaballa i Teòfil III, en nom de les seves comunitats, van refermar la voluntat dels sacerdots i de les monges de quedar-se i continuar tenint cura de tots els que es trobin als dos complexos: Sagrada Família (catòlic) i Sant Porfiri (grecoortodox). 

Els patriarques també es feien ressò d’unes paraules recents del papa Lleó XIV: “Tots els pobles, fins i tot els més petits i febles, han de ser respectats pels poderosos en la seva identitat i en els seus drets, en particular el dret a viure a les seves terres; i ningú no pot obligar-los a l’exili forçat” (discurs al grup de refugiats de Chagos, 23/08/2025).

La declaració conjunta finalitzava citant Proverbis 12,28: “Al camí de la justícia hi ha la vida; qui el segueix no hi troba la mort.” I acabaven amb una pregària a la qual ens afegim en l’inici de curs: “Preguem perquè tots els cors es converteixin, per avançar pels camins de la justícia i la vida, per Gaza i per tota la Terra Santa.”