No és la primera vegada que el papa Lleó XIV pronuncia aquesta frase tan radical. La raó de fons és que “Crist és la nostra pau”. No podem concebre allò de “si vols la pau, prepara la guerra”, ja que la pau mai no es construeix sobre la violència. Referint-nos a Crist, la nostra pau, diu que “la seva presència, el seu do, la seva victòria es reflecteixen en la perseverança de molts testimonis, per mitjà dels quals l’obra de Déu continua en el món, esdevenint fins i tot més perceptible i lluminosa en la foscor dels temps”.
El papa Lleó fa una invitació a tothom, tant si tenim el do de la fe, com si ens sembla que no el tenim, la qual cosa significa que la construcció de la pau ha de ser obra de tothom, per això demana que ens hi comprometem. En aquest sentit, diu que “si voleu atreure els altres a la pau, tingueu-la primer vosaltres” ja que “abans de ser una meta, la pau és una presència i un camí, un principi que guia i determina les nostres decisions, fins i tot, en els llocs on només queden runes i on la desesperació sembla inevitable, també avui hi trobem els qui no han oblidat la pau”.
Tot això ha de ser possible i té futur, si ens decidim per una pau desarmada i desarmant. Jesús opta amb claredat per la no-violència en les seves paraules i fets. “La pau de Jesús ressuscitat és desarmada perquè desarmada va ser la seva lluita.” I també opta per la bondat, que és desarmant. Per això, “és desitjable que cada comunitat es convertesqui en una casa de la pau, on s’aprèn a desactivar l’hostilitat mitjançant el diàleg, on es practica la justícia i es custodia el perdó”. La pau sempre anirà unida a la defensa de la dignitat humana i els seus drets i deures.
