“Allà sota una penya n’és nat el Jesuset / nuet nuet. / Allà sota una penya n’és nat el Jesuset / nuet nuet. / Que és fill de mare verge i està mig mort de fred / nuet nuet / i està mig mort de fred.” Aquesta és la primera estrofa d’una de les cançons nadalenques més tradicionals de casa nostra: El dimoni escuat.
Hi ha qui potser preferirà alguna nadala més moderna, com ara El caganer, d’Albert Pla. L’inici de la cançó diu així: “En un pessebre ha d’haver-hi / un nen Jesús i el sant Josep / també la Verge Maria, / una vaca i una mula / i mal penjat un angelet. / Però sobretot hi ha d’haver-hi, / hi ha d’haver-hi un caganer.”
“De nadales, penso que estem en un bon moment, perquè en fem de noves. Estem fent cançons de Nadal en català de nova fornada, i n’hi ha que arrelen. Algunes sonen a pop o a rock. Cantautors de la talla d’Albert Pla, Pau Riba o Cris Juanico han tocat el gènere. Per tant, això vol dir que el gènere està viu i interessa. La nostra generació haurà deixat aquest repertori nadalenc per a generacions futures”, explica Amadeu Carbó, coordinador de l’inventari del patrimoni cultural immaterial de l’Església de Barcelona, educador social, folklorista i escriptor.
“La Sibil·la és una dona profetessa que vaticina, amb una gran espasa a la mà, la fi del món”, explica la mezzosoprano Mariona Llobera que interpreta la Sibil·la a la catedral de Barcelona des del desembre del 2019.
