“Simó, fill de Joan, m’estimes?” En l’escena central del capítol vint-i-u de Joan, que llegim avui, per tres vegades Jesús adreça aquesta pregunta a Pere. La triple afirmació del seu amor per Jesús es contraposa a les seves tres negacions anteriors (Jn 18.17.25.27). Per tres vegades, també, Jesús l’insta a pasturar les seves ovelles. Finalment, li anuncia: “Quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.” Després d’aquestes paraules, Jesús afegeix: “Segueix-me.”

Proclamem aquest relat, el tercer Diumenge de Pasqua del 2025, commoguts encara per la mort de Francesc, que des de la càtedra de sant Pere pasturà durant dotze anys les ovelles de Jesús, entre les quals ens volem comptar. L’anunci que Jesús hi fa al·ludeix a la mort martirial de Pere. Si el referim avui al papa Francesc, podria ser-li també aplicat. El dia 9 de març del 2013, el cardenal Jorge Mario Bergoglio tenia el bitllet comprat i l’equipatge fet per tornar a l’Argentina, segons ell explica en la seva autobiografia titulada Esperança. Tanmateix, quatre dies més tard, el 13 de març, la Providència li havia preparat un altre destí. Elegit Papa, el cardenal argentí —no vell, però sí gran— es quedà a la Santa Seu per “seguir” Jesús com a Bisbe de Roma i timoner de la barca eclesial. Ho ha fet fins al seu darrer alè.

En la primera part de l’evangeli d’avui (Jn 21,1-14) el Ressuscitat s’apareix per tercera vegada a un grup de deixebles, pescadors, entre els quals Simó Pere i “aquell deixeble que Jesús estimava”, el primer a reconèixer el Ressuscitat. La presència de Jesús fa que el seu esforç com a pescadors obtingui un resultat inaudit: “Pere va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos”, amb tot, la xarxa no es va esquinçar (Jn 21,11). L’escena ens evoca la primera crida de Jesús als deixebles: “Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes” (Mt 4,19).

Confiem que el pontificat de Francesc haurà contribuït a omplir grans xarxes de persones de tota condició que, gràcies al seu testimoni de vida i al seu magisteri, hauran estat atretes pel Pare cap a Jesús, amb una fe pasqual, tal com el Papa assenyalava en la seva darrera homilia, la del dia de Pasqua: “La Pasqua ens lliura al moviment, ens empeny a córrer com Maria Magdalena i com els deixebles; ens convida a tenir uns ulls capaços de ‘veure més enllà’, a entreveure Jesús, el Vivent, com el Déu que es revela i encara avui es fa present, ens parla, ens precedeix, ens sorprèn… Cada dia podem experimentar la pèrdua del Senyor, però cada dia podem córrer a buscar-lo de nou, sabent amb certesa que el podem trobar i ens il·luminarà amb la llum de la seva resurrecció”.