Aquest diumenge, a Catalunya, segurament viurem la celebració pasqual amb un to montserratí, per activa o per passiva. Perquè, és clar, avui preval la celebració del segon diumenge de Pasqua per damunt de la de la Mare de Déu de Montserrat, que litúrgicament, com passa a les solemnitats, es traslladarà al dia 28. Però, vaja, serà molt difícil sostreure’s al ressò del Mil·lenari de Montserrat i a la celebració de l’abadia. Tampoc no crec que Allà Dalt se’n facin un problema.
Amb tot, les lectures d’aquest segon diumenge de Pasqua són molt rellevants. L’evangeli de Joan es llegeix cada any, en tots tres cicles. I és que presenta trets identitaris per a la vida cristiana: Jesucrist es fa present en la comunitat reunida (el fet que Tomàs no hi fos és un dels motius pels quals li costa creure que Jesús ha ressuscitat); Jesús porta la pau, una pau que esvaeix la por transformant-la, no pas fent-ne desaparèixer els motius; Jesús els dona la missió i l’Esperit Sant. La resurrecció de Jesús ens aplega com a comunitat, aporta sentit i, en lloc de posar-nos a recer, ens envia al món. Per estimar-lo, no pas per condemnar-lo.
Reconec que enguany aquesta transformació de la por en alegria i coratge em sembla especialment significativa. Potser perquè acabo de veure l’exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres, que podeu veure al Caixafòrum. La república de Weimar (1919-1933) va ser un període democràtic, creatiu com pocs, convuls i que va finalitzar amb l’auge del nazisme. La Segona Guerra Mundial va matar 80 milions de persones!
Resulta impossible no veure-hi molts punts en comú amb la situació actual: l’empobriment, la indiferència, la guerra, el rearmament, la irresponsabilitat, la polarització, la manipulació informativa, l’ús de caps de turc… A mi de tant en tant m’envaeix la por o com a mínim el desconcert. Por de la por. De no donar la resposta adequada. De no saber o no voler, a l’hora de la veritat.
De fet, el panorama no és gaire pitjor del que probablement vivien els coetanis de Jesús i del que es viu avui a tants llocs del món. Que la Pau de Jesús venci les nostres pors, que sapiguem ser a prop dels qui són menystinguts, que aprenguem a deixar-nos conduir per l’Esperit. Que recobrem la nostra salut com a comunitats perquè, com diu el Salm que escoltem avui, “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor”.
