Les tres grans festes jueves: Pasqua, Pentecosta i les Tendes (en hebreu Pésaj, Shavuot i Sukot) tenen l’origen en antics rituals lligats a la collita i al cicle natural d’un poble agrari i ramader. Pasqua celebrava les primeres espigues i el naixement dels anyells; Pentecosta, la sega del gra; Tendes, la verema i la collita dels fruits a la tardor. Però el Déu d’Israel, a més de ser Creador de la natura, és el Senyor de la història. Des de molt antic, els israelites van associar aquestes tres festes amb tres moments crucials: Pasqua, amb l’Èxode; Pentecosta, amb la donació de la Llei a Moisès; Tendes, amb la confirmació de l’aliança i l’erecció del Tabernacle sagrat. Així, el sentit teològic de les tres celebracions era: alliberament, aliança, presència de Déu enmig del seu poble.

Jesús celebrava aquestes festes, com a bon jueu. Enmig dels rituals tradicionals, Jesús es presenta com el veritable rostre de Déu davant del seu poble. Molts creuen en ell… però d’altres el rebutgen i busquen matar-lo.

La vida de Jesús culmina durant la Pasqua jueva, la gran festa de la llibertat. Jesús és arrestat a traïció, jutjat de manera sumària i condemnat a la mort més terrible, el càstig d’un sediciós polític, que mai no va ser. Com entendre aquesta Pasqua de Jesús? Recollint la imatge de Joan Baptista: Jesús és sacrificat com els anyells de Pasqua, la seva sang vessada i el seu cos clavat en dues fustes. La seva vida esdevé ofrena. Però Jesús és “l’anyell de Déu”, el fill estimat del Pare. I la resposta del Pare serà la Resurrecció.

Si la Pasqua jueva celebrava l’alliberament de l’esclavatge humà, la Pasqua de Jesús ens allibera de dues realitats misterioses que fereixen la humanitat: el mal i la mort. Ressuscitant, Jesús “salta” de la mort a la vida eterna, i ens ofereix aquesta vida a tots.