Andalusia ha viscut una Setmana Santa passada per aigua i moltes de les germandats i confraries no han pogut fer la seva “estació de penitència”. Moltes emocions trencades. Tot ha passat. La litúrgia de l’Església s’ha endinsat ja en els camins de la Pasqua, i ofereix el “final feliç” de tota Setmana Santa. La Setmana Santa no acaba en un sepulcre, ni les germandats i confraries tanquen les portes després de la processó del Ressuscitat.

En la nit d’una humanitat colpejada i ferida pel mal, s’encén el ciri pasqual, símbol i presència de Jesús ressuscitat. El papa Francesc exclamava joiosament: “No tingueu por, ha ressuscitat! Les teves expectatives no quedaran sense complir-se, les teves llàgrimes seran eixugades, els teus temors seran vençuts per l’esperança. Perquè, saps, el Senyor et precedeix sempre, sempre camina davant teu. I amb Ell, la vida sempre comença de nou.”

“La mort i el retorn de Jesús no va ser com la del sol que es pon a la tarda i torna, idèntic, l’endemà. El que va tornar el diumenge va se un home-Déu multiplicat per ell mateix, ja vencedor immortal, conqueridor per a tothom d’una ‘vida nova’. Si a Canà va convertir l’aigua en vi, al sepulcre va convertir l’aigua clara de la seva vida en el vi vertiginós de la seva salvació. Si enteneu tot això, haureu descobert per què jo”, escrivia Martín Descalzo, “recolzo en aquesta Resurrecció totes les meves esperances”. Aquest temps de Pasqua ens convida a “ressuscitar” les zones mortes de la nostra vida. Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que la nostra vida només és un petit parèntesi entre dos buits immensos. Res no es perdrà del que hem viscut amb amor o al que hem renunciat per amor.