Representants de les confessions jueva, musulmana, evangèlica i catòlica enllesteixen la seva aportació en una assignatura treballada conjuntament de manera que no s’identifiqui exclusivament amb cap de les creences, però que sí que pugui aportar una bona base de cultura vinculada a les religions. És a dir, una matèria aconfessional, però capaç de nodrir l’alumnat dels coneixements necessaris per poder entendre l’art sacre. Com s’explica la façana de la Passió que Gaudí va deixar feta a la Sagrada Família sense conèixer l’Evangeli? Què és la Setmana Santa i per què són dies de vacances, de la mateixa manera que el vint-i-cinc de desembre i el sis de gener? Carrers, places i patrons de cada poble provenen del santoral religiós al qual, si algun dia Gaudí, tan venerat com a arquitecte universal, és canonitzat, també entrarà a formar-ne part.

Perquè tot l’alumnat tingui la formació necessària per a la interpretació de tot això i de tot l’art sacre del món, la Direcció General d’Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d’Educació de Catalunya, juntament amb la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, han treballat un pla pilot per incorporar la Cultura Religiosa a les escoles i instituts. Aquest pla pilot es començarà a implementar el setembre vinent en dotze centres públics de primària i en dotze instituts de secundària.

Aquest pla s’emmarca en el Pla de Govern, dins la prioritat 3, en l’objectiu específic 3.7: garantir la inclusió de la població nouvinguda i la seva promoció social i laboral, en la mesura 3.7.6: elaborar i executar el Pla per promoure el coneixement de la diversitat religiosa i la convivència interreligiosa com a mesures preventives de discursos d’odi.

Tal com publicàvem a Catalunya Cristiana el 23 de novembre passat, en un reportatge en portada dedicat als professors de religió, la preparació d’una assignatura de cultura religiosa per a tot l’alumnat ja fa temps que es cou. I serà el pròxim curs quan es faran les primeres classes d’aquesta matèria per estudiar com es desenvolupa durant tres anys de prova.

“Al voltant de 600.000 alumnes surten de 4t d’ESO sense tenir coneixements de cultura religiosa”

Des del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC) es participa en la configuració dels continguts d’aquesta assignatura pel que fa als temes de religió catòlica. El seu coordinador, Rafael Muñoz Melgar, ho considera “un pas endavant, perquè suposa el reconeixement per part dels departaments d’Educació i de Justícia, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos, de la necessitat de donar resposta a un interès majoritari dels ciutadans de Catalunya d’erradicar l’analfabetisme religiós i reconèixer la presència de la religió a l’aula com un fet normal i que pot i ha de dialogar amb la pedagogia i la ciència”.

En el reportatge sobre l’ensenyament de la religió, el coordinador de la SIERC recordava que “al voltant de 600.000 alumnes surten de 4t d’ESO sense tenir coneixements de cultura religiosa”. Per tant, l’analfabetisme cultural és un problema derivat d’ignorar quina és i d’on provenen la simbologia i el sentit de tot art sacre, sigui de la confessió religiosa que sigui. Com a professor d’Història de l’Art que havia estat, Rafael Muñoz Melgar exposava: “Com puc explicar el Pantocràtor o Miquel Àngel? És molt difícil fer-ho si no saps què és un evangelista”.

Matèria aconfessional

“El fet que el pla pilot s’hagi dissenyat des de la participació de representants de les dues conselleries i d’experts docents de les principals confessions dona validesa al pla ”, segons puntualitza el coordinador del SIERC. Muñoz Melgar afegeix també que “haurem d’esperar tant a l’edició final dels materials com a la universalització —donat que el pilotatge només arriba a vint-i-quatre primers centres que han estat predisposats a aplicar-ho—, que ens agradaria que es pogués inserir en un marc competencial docent, amb el reconeixement de la capacitació del professorat de religió com a expert en cultura religiosa”.

Ara mateix, tècnics dels departaments d’Educació i de Justícia i Qualitat Democràtica —que és on està inscrita la Direcció General d’Afers Religiosos— i membres representants de les diferents confessions presents a Catalunya (jueva, musulmana, evangèlica i catòlica) acaben d’enllestir els continguts pedagògics per treballar la cultura religiosa en l’àmbit educatiu.

La formació religiosa actual

En aquest moment, com explica el coordinador de la SIERC, “la formació religiosa confessional és present en tots els centres, obligats per llei a oferir-la, tot i que sigui de lliure elecció per part de l’alumnat. Cal puntualitzar que el professorat de religió catòlica imparteix un currículum competencial plenament alineat amb la LOMLOE i amb les directrius del Departament d’Educació de la Generalitat i que integra coneixement de la resta de religions presents a Catalunya”.

Muñoz Melgar explica també que des de la SIERC ja havien elaborat anys enrere “uns materials complementaris perquè l’alumnat que no cursava l’assignatura confessional tingués accés a la cultura religiosa, que és la base del nostre genoma cultural com a país. Hi incorporàvem materials d’espiritualitat amb profundes reflexions filosòfiques, essencials per a una educació integral i per a la cura anímica de la persona. Però tot això no ha arribat a ser editat, tot i que encara els considerem vàlids”.

“La necessitat d’un ensenyament de la religió per a tot l’alumnat té cabuda en el nostre ordenament jurídic”

Antecedents

Ja fa més de deu anys, concretament l’any 2018, i tal com recorden des de l’Associació de Mestres de Religió de Catalunya (AMRC), l’aleshores conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, va plantejar la proposta d’una cultura religiosa per a tot l’alumnat. Aquesta mateixa proposta ja va ser formulada en les dècades dels setanta i dels vuitanta del segle passat.

Tal com s’explica en l’espai a internet de l’AMRC, “els tractats internacionals i les normes constitucionals garanteixen el dret de les famílies que els seus fills i filles rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions, però sense indicar que s’hagi de realitzar ni des d’una perspectiva confessional ni de manera separada i segregada de la resta de l’alumnat”.

I afegeixen que “la necessitat d’un ensenyament de la religió per a tot l’alumnat té cabuda en el nostre ordenament jurídic, sense necessitat de modificar els Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu. Aquesta possibilitat, que compta amb una important acceptació social, és plenament possible amb l’actual plantilla de professorat i sense cap despesa pressupostària addicional. A més, es troba teoritzada en diferents estudis i normatives, tant nacionals com internacionals, i compta ja amb una pràctica a les nostres aules”.