Parlem de gent gran. En aquest moment és el grup de gent més nombrós que participa a les parròquies i també en molts moviments. Crec que un dels nostres grans desafiaments com a Església és desenvolupar una pastoral adequada, que respongui a les seves necessitats

– Que serveixi per acompanyar en la seva vulnerabilitat els que estan més febles físicament i mentalment;

– Que sàpiga acompanyar en la seva aventura els qui encara tenen ganes, motivació i força per aportar a aquesta societat les seves ganes de viure i saviesa.

– I que respongui també i de manera prioritària als qui, tenint forces físiques i mentals, els manca la motivació per sortir de si mateixos (es) i relacionar-se amb altres amb alegria, fent coses, servint els que ho necessiten més que ells.

Treballem per una pastoral que sàpiga acompanyar tothom en la seva fe: és confessió gairebé unànime dels que participen en les litúrgies o en grups específics, que en Déu troben les forces per enfrontar les contrarietats. La majoria se saben estimats per Déu i tenen una llarga experiència de relació amb Ell. Unes persones han tingut més formació que altres, per això un altre dels desafiaments és oferir la formació que necessita cadascú, que els motivi, els il·lusioni i els vinculi amb altres persones que fan el camí amb ells. I oferir-los també espais de pregària adequats on gaudeixin i enriqueixin la seva experiència de Déu.

Són molts els que saben mirar la seva vida i agrair tant de bo viscut, saben perdonar i voldrien saber demanar perdó. Però també hi ha persones que tenen una visió massa fosca sobre el seu passat i els costa posar-li nom i gaudir de las cosas bones que hagin pogut viure…

La solitud és tot un tema en aquestes etapes, tenen, de vegades, por de perdre l’autonomia, de tenir desconeguts que entrin a casa seva, a necessitar la família però no volen ser un pes per a ells…

Són moltes les institucions que treballen molt i bé per acompanyar aquesta etapa de la vida, molts els professionals que s’han anat especialitzant perquè aquest tram final del camí de les persones sigui tan feliç com sigui possible.
I també l’Església està fent tot el possible per estar a prop, acompanyar i recordar i oferir la bona notícia que Déu ens vol molt, ens acompanya i ens sosté sempre. Que Ell ens espera amb els braços oberts, i que allà ens encaminem tots: aquest és un altre tema important a tocar i tant de bo aprofundir en aquestes etapes!